Un ràpid cop d'ull a les apòstrofes al lector disseminades al llarg dels versos de la Commedia de Dant Alighieri permet adonar-se de la importància d'aquestes interrupcions de l'objectivitat narrativa de l'obra: la seva abundància adverteix d'un tractament específic del "jo" poètic, mentre que un estudi més acurat descobreix en aquestes l'afany de temporalització que guiava l'autor, en tant que dipositari d'una revelació teològica que només podia compartir amb la resta de la humanitat transformant-la en experiència personal i històrica. L'escrupulós respecte amb què Andreu Febrer va tractar l'obra de Dant en la seva traducció, conclosa l'any 1429, es fa apreciable també en aquests aspectes, on forma i contingut són més que mai indeslligables. Una anàlisi -forçosament breu i condensada- de les actuacions dels traductors a l'edat mitjana, així com de les traduccions de la Commedia de Dant fetes en l'àmbit hispànic en aquell període, atorga més gran relleu a la labor d'aquest traductor, la fidelitat del qual va donar al públic català la possibilitat de reproduir l'experiència del poeta toscà.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados