Este artículo pretende dar respuesta a la pregunta siguiente: ¿hasta qué punto los neologismos que incorpora actualmente el catalán son fruto de sus propios mecanismos de innovación léxica? El análisis, centrado en todas las unidades neológicas formadas con ciber - y homo- recogidas en el Observatorio de Neología durante los últimos años, se plantea el grado de dependencia que el catalán presenta respecto del castellano. Esta línea de investigación quiere ser de utilidad para la planificación lingüística porque detectar y conocer las vías de interferencia de una lengua es imprescindible para activar las medidas correctoras que se consideren necesarias.
Aquest article pretén donar resposta a la pregunta següent: fins a quin punt els neologismes que incorpora actualment el català són fruit dels seus propis mecanismes d’innovació lèxica? L’anàlisi, centrada en totes les unitats neològiques formades amb ciber - i homo- recollides a l’Observatori de Neologia durant els últims anys, es planteja el grau de dependència que el català presenta respecte del castellà. Aquesta línia d’investigació vol ser d’utilitat per a la planificació lingüística perquè detectar i conèixer les vies d’interferència d’una llengua és imprescindible per activar les mesures correctores que es considerin necessàries.
This article aims at responding to the following question: to what point are the neologisms now being incorporated into Catalan the fruits of its own mechanisms of lexical innovation? The analysis, focussed on all the neological units composed either of ciber - or of homo- collected at the Neological Observatory in recent years, considers the degree of dependence shown by Catalan with respect to Spanish. This line of investigation aspires is to be of use to language planners, because detecting and being aware of the avenues of interference for a language is indispensable for launching the corrective measures considered necessary.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados