Imatges fotogràfiques i cultura escolar en el franquisme: una exploració de l'arxiu etnogràfic

• Autores: María del Mar del Pozo Andrés, Teresa Rabazas Romero
• Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 15, 2010 (Ejemplar dedicado a: Fotografía i història de l'educació), págs. 165-194
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Photographs and school culture in francoism: an exploration of the ethnographical archive
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 14 Citas
• Resumen
  • español

    En este artículo se exploran las posibilidades que ofrecen las fotografías como fuente para estudiar la cultura escolar. Para ello se estudia un archivo visual de carácter etnográfico, que es el Fondo documental Anselmo Romero Marín que se encuentra en el Museo de Historia de la Educación «Manuel Bartolomé Cossío» de la Universidad Complutense de Madrid. En él se conservan 891 trabajos monográficos, realizados por los estudiantes de Pedagogía entre 1950 y 1968, que describían una realidad educativa y la valoraban críticamente, pudiendo ser considerados como experiencias pioneras de investigación etnográfica. La mayoría de estas memorias incluían imágenes, de las que se han seleccionado 138 «fotografías de clase», entendiendo como tales aquellas que representaban el interior de un aula, con docentes y alumnos aparentemente enfrascados en una actividad instructiva. Con ellas se ha ensayado un doble enfoque «narrativo» y «comunicativo», para estudiar algunos aspectos de la cultura escolar en el franquismo, interpretados a través de los conceptos de «visualización» y «visibilidad».

    Tanto algunos aspectos de la cultura material de la escuela como determinadas prácticas escolares que giran en torno a la lección son analizadas en un intento de dotar de «visibilidad» a esa «caja negra» con la que puede identificarse el interior del aula

  • català

    En aquest article s�exploren les possibilitats que ofereixen les fotografies com a font per estudiar la cultura escolar. Per això s�estudia un arxiu visual de caràcter etnogràfic, que és el Fons documental Anselmo Romero Marín, que es troba al Museo de Historia de la Educación «Manuel Bartolomé Cossío» de la Universitat Complutense de Madrid. S�hi conserven 891 treballs monogràfics, realitzats pels estudiants de Pedagogia entre 1950 i 1968, que descriuen una realitat educativa i la valoren críticament i que han de ser considerats com a experiències pioneres d�investigació etnogràfica.

    La majoria d�aquestes memòries inclouen imatges, de les quals s�han seleccionat 138 «fotografies de classe», entenent com a tals aquelles que representen l�interior d�una aula, amb docents i alumnes aparentment embrancats en una activitat instructiva.

    Amb aquestes imatges s�ha assajat un doble enfocament, «narratiu» i «comunicatiu », per estudiar alguns aspectes de la cultura escolar en el franquisme, interpretats a través dels conceptes de «visualització» i «visibilitat». Tant alguns aspectes de la cultura material de l�escola com determinades pràctiques escolars que giren entorn de la lliçós�analitzen en un intent de dotar de «visibilitat» aquesta «caixa negra» amb la qual es pot identificar l�interior de l�aula

  • English

    In this article we explore the possibilities of photographs as a source for studying the history of school culture. In the first part we describe the state of art of the historical research in educational iconography, especially the recent trends and discussions within the scientific community of historians of education. Concepts like «school culture», «symbols», «myths», «rituals», «visuality» and «visibility» are presented and defined as a previous discourse convention for understanding the language of images. The analysis of sources kept in the so called «visual archives» and some other theoretical and methodological issues are summarized in the next pages. In the second part we study a «visual archive» of an ethnographical nature, the Anselmo Romero Marín historical collection that is placed in the «Manuel Bartolomé Cossío» Museum of History of Education, Complutense University (Madrid). It gathers 891 monographs that were written between 1950 and 1968 by the university students of Educational Sciences.

    These works that can be considered as pioneer experiences of the ethnographicalresearch in Spain that recorded and critically analysed an educational reality, i.e. a specific school or all the educational institutions in a village or in the neighbourhood of a city. Many of these monographs included photographs made by its authors or other schoolteachers that performed as amateur photographers, trying to capture as much information as possible from the educational reality. In the third part we interpret the evidence gathered from a sample of 138 «class photographs» that were included in these records. For studying the school culture in the Francoist period both a «narrative» and a «communicative» approach are tried, also the concepts of «visualization» and «visibility» were considered as categories for analysing the «visual archive». Our hypothesis is that the students of Educational Sciences attempted to give visibility to the «black box» of schooling by visualizing some school practices. Performances and rituals around the lesson were represented in the photographs, maybe because that was considered the heart of the teaching-learning process. The blackboard became from this perspective, a symbolic object, the site of production of school knowledge. The position of the teacher in the photographs tells us about the existence of a «photographical awareness» that resolved into a predominant teacher-centred composition. The role of the images in the study of the continuities and discontinuities of the school culture and of its icons of tradition and innovation is the topic of the last paragraph of this article