Rousseau, tres-cents anys després. Entre el mite i la realitat

• Autores: Isabel Vilafranca Manguán, Antonieta Carreño Aguilar
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 46, 2014, págs. 123-136
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Rousseau (1712-1778) és i serà un dels referents claus de la modernitat pedagògica. L'Emili (1762), la seva obra educativa principal, marca un punt d'inflexió, un abans i un després en el transcurs del pensament pedagògic i de la praxi educativa. No hi ha modernitat educativa sense Rousseau com tampoc no hi ha postmodernitat sense Nietzsche. Tot i que Rousseau finí un temps pedagògic i marcà l'inici del següent, la seva petjada està carregada de mites. L'objectiu principal d'aquest article, entre d'altres, és posar de manifest alguns dels mites que s'han atribuït a Rousseau. Així mateix, analitzar com arran de la seva obra l'educació experimentà un gir copernicà. La centralitat de l'educació moral, l'activisme pedagògic, el naturalisme són algunes de seves influències que encara resten en l'acció educativa actual.