Cervell i llenguatge musical
- Autores: Diego Redolar Ripoll
- Localización: Llengua, societat i comunicació: revista de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, ISSN-e 1697-5928, Nº. 13, 2015, págs. 87-96
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
La música és un tret universal de la cultura humana. Ja el cervell dels nounats és capaç de respondre a la música. Així mateix, s'ha pogut comprovar que els nens de cinc anys són capaços de gaudir ballant en sincronia amb la música. En els adults, per exemple, la música és una eina potent que pot influir en l'estat d'ànim i és capaç d'evocar diferents tipus d'emocions.
En aquest treball es revisen les diferents possibilitats de com la producció i la percepció musical es creen a instàncies del sistema nerviós. Diferents estudis han proposat que la interacció entre l'escorça premotora i l'escorça auditiva posterior són subjacents a les representacions cognitives que resulten responsables de la incorporació de la informació de retroacció que té lloc durant la percepció i l'execució de la música.
Aquesta revisió esbossa les principals investigacions que mostren la potencialitat d'estudiar el sistema nerviós dels músics com un model de neuroplasticidad. Nombrosos estudis de neuroimagen han apuntat les diferències funcionals i anatòmiques que s'han detectat en persones amb entrenament i formació musical. Alguns estudis han demostrat que les interaccions auditiu-motor són superiors en els músics. D'altra banda, avui dia sabem que el rendiment de la música és sensible a l'edat en què comença l'entrenament.
Són necessàries més investigacions per poder entendre completament les interaccions entre el sistema motor i el sistema auditiu pel que fa a la música, i la relació d'aquests sistemes amb els mecanismes de plasticitat cerebral.
