L’article pretén posar de manifest la importància del llenguatge en el procés evolutiu de la persona, per passar del llenguatge intern a l’extern, de l’egocentrisme a la dimensió social. A partir dels estudis de Piaget i Vygotski, amb les diferències entre ambdós autors respecte de l’eclosió del llenguatge social, s’exposa la importància del diàleg en la construcció de consciència social i pedagògica, aterrant en els processos de conscientització freirians per enfortir la implicació en l’acció social compromesa. Es concreta aquesta construcció social del llenguatge en els diàlegs apreciatius i en una comunicació des de la desapropiació com a vies per a la gestió pacífica dels conflictes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados