Twitter i comunicació política: estudi del compte de John F. Kennedy. Els drets civils en l’agenda presidencial (1961-1963)

• Autores: Elena Yeste, Pere Franch
• Localización: Trípodos, ISSN-e 2340-5007, ISSN 1138-3305, Nº. 34, 2014 (Ejemplar dedicado a: La comunicación política avui: entre nous mitjans i velles lògiques), págs. 81-97
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Amb motiu del cinquantè aniversari de l’elecció, el mandat i l’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy, els gestors de la JFK Library van crear un compte a Twitter, @JFKsaid, per rememorar l’activitat diària del president entre 1961 i 1963. Un dels episodis polítics destacables d’aquells anys va ser la lluita pels drets civils de la població negra nord-americana. Aquest article estudia, a través de la metodologia de l’anàlisi de contingut textual, l’ús que s’ha fet del compte @JFKsaid per difondre la memòria de Kennedy en l’àmbit dels drets civils i amb quina finalitat retòrica s’ha articulat el discurs dels tuits publicats que tracten aquest tema. La principal hipòtesi del treball és que el compte pretén reforçar la figura del president i l’estructura del poder presidencial als EUA. Els resultats ens confirmen aquesta hipòtesi i alhora ens constaten que la funció bàsica del compte és rememorativa en el sentit que permet recordar col·lectivament els principals episodis històrics relacionats amb els drets civils.

  • English

    On the occasion of the fiftieth anniversary of the election, the mandate and the assassination of President John Fitzgerald Kennedy, the JFK Library managers created a Twitter account, @JFKsaid, to remember the daily activity of the President between 1961 and 1963. One of the important political events of those years was the struggle for civil rights of the African Americans. This article examines the use that has been made by the @JFKsaid account to promote Kennedy’s memory in the field of civil rights and the rhetorical purpose with which the discourse of the published tweets was articulated, using the methodology of the analysis of textual content. The main hypothesis is that the account is intended to strengthen the figure of the president and the structure of presidential power in the U.S. The results confirm this hypothesis and show as well that the basic function of the account is rememorative, as it allows to collectively remember the main historical events related to civil rights.