Ramon Llull i l’obscuritat que illumina. Apunts sobre l’origen i la rendibilitat literària d’un recurs exegètic

Joan Santanach i Suñol ^[1]
1. [1] Universitat de Barcelona
  
  Universitat de Barcelona
  
  Barcelona, España
Localización: Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, Vol. 45, Nº 1, 2015 (Ejemplar dedicado a: Innovació, traducció, reescriptura: estudis sobre lèxic i interpretació en textos literaris medievals i en les seves traduccions. Marion Coderch (Coord.)), págs. 331-354
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- Ramon Llull and the enlightening darkness. Notes on the origins and the literary efectiveness of an exegetic device
Enlaces
- Texto completo

Resumen
- català
  En diversos passatges de la seva obra, Ramon Llull fa referència a l’obscuritat expressiva –en altres casos parla de subtilitat– com una difi cultat que el lector ha de superar per accedir a la signifi cació del text; aquesta superació li reportarà coneixement i plaer intel·lectual.
  
  El motiu de l’obscuritat és present en la tractadística retòrica llatina, per bé que en el cas de Llull s’ha vinculat amb la tradició trobadoresca del trobar clus. Diversos indicis apunten que el motiu s’ha de relacionar igualment, i sobretot, amb l’exegesi bíblica. Llull se’n serveix dotant- lo d’una signifi cació pròpia, lligada a la doctrina de les dues intencions.
- English
  In different passages of his works, Ramon Llull makes reference to expressive obscurity –sometimes he uses the term subtlety– as a diffi culty the reader should overcome to have access to the book’s signifi cation. Succeeding in this trial will give him knowledge and intellectual pleasure. The subject of the obscurity is mentioned in latin treatises on rhetorics; scholars on Llull also put it in contact with the troubadouresque tradition of trobar clus. There are evidences of a special relation between expressive obscurity and biblical exegesis. Llull gives to this motif a particular signifi cation, close to the doctrine of the two intentions.