La construcción social y científica de la discapacidad en la organización escolar: Una reflexión de ser persona con discapacidad o estar como persona en el mundo

• Arias-Monge, Mónica ^[1]
  1. [1] Universidad de Costa Rica

     Universidad de Costa Rica

     Hospital, Costa Rica

     
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 9, Nº. 2, 2016 (Ejemplar dedicado a: (Gener-Juny 2016)), págs. 1-11
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The social and scientific construction of disability in school organization: a reflection on being a person with disability or being in the world as a person
  • La construcció social i científica de la discapacitat en l'organització escolar: Una reflexió de ser persona amb discapacitat o estar com a persona en el món
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El ensayo teórico que presento versa sobre la reflexión de la construcción social y científica de la discapacidad y propone el cuestionamiento, diálogo y deconstrucción de discursos y prácticas instituidas en la organización escolar, que son reproducidas en la organización social. La reflexión considera las concepciones ontológicas, epistemológicas y metodológicas referentes a las personas con discapacidad que subyacen en los discursos y en las prácticas escolares, desde las que se institucionalizan como normas, diagnósticos, trayectorias y pronósticos del devenir de grupos de personas que se asumen, como identidades fijas e intrascendentes. Las dimensiones de la reflexión se originan en mi experiencia como manifestación y trasgresión de lo percibido, pensado, sentido y vivido. De manera que se orienta a deconstruir discursos y prácticas en la educación que acompañen la orientación de trayectorias pedagógicas sobre la singularidad, subjetividad y alteridad para pensar sobre quiénes somos y para qué estamos en el mundo. Esta propuesta se refiere a una ruptura ontológica, porque la diferencia no puede y no debe ser asumida como medida de normalización y cosificación de los sujetos, ya que existe un principio de singularidad que está atravesado por el pensamiento, la voluntad y el juicio de quien está y habita en un espacio y un tiempo.

  • English

    In this paper, I reflect on the social and scientific construction of disability and propose that we must question, discuss and deconstruct discourses that are established in the organization of schools and reflected in the organization of society. I consider the ontological, epistemological and methodological concepts that are associated with people with disabilities and underlie discourses and practices in school. These concepts are the basis for the institutionalization of standards, diagnoses, paths and predictions regarding the development of groups of people who are assumed to have fixed, insignificant identities. The reflections are based on my experience, and express and go beyond what I perceived, thought, felt and lived. I focus on deconstructing discourses and practices in education, to open up paths centered on uniqueness, subjectivity and otherness, so that we can think about who we are and why we are in the world. This proposal represents a break with ontology, because difference cannot and should not be taken as a measure of normalization and objectification of subjects. There is a principle of uniqueness that is imbued by the thought, will and judgment of a person living in a certain space and time.

  • català

    L'assaig que presenta versa sobre la reflexió de la construcció social i científica de la discapacitat i proposa el qüestionament, diàleg i desconstrucció de discursos i pràctiques instituïdes en l'organització escolar i reproduïdes en l'organització social. La reflexió considera les concepcions ontològiques, epistemològiques i metodològiques referents a les persones amb discapacitat subjacents en els discursos i en les pràctiques escolars, des de les que s'institucionalitzen normes, diagnòstics, trajectòries i pronòstics de l'esdevenir de grups de persones que s'assumeixen com identitats fixes i intranscendents . Així les dimensions de la reflexió s'originen en la meva experiència com a manifestació i transgressió del percebut, pensat, sentit i viscut. De manera, que s'orienta a deconstruir discursos i pràctiques en l'educació que acompanyin obrir trajectòries pedagògiques sobre la singularitat, subjectivitat i alteritat per pensar sobre qui som i per què som al món. Aquesta proposta refereix a una ruptura ontològica, perquè la diferència no pot i no ha de ser assumida com a mesura de normalització, i cosificació dels subjectes, ja que hi ha un principi de singularitat que està travessat pel pensament, la voluntat i el judici de qui està i habita en un espai i un temps.