En este artículo quiero identificar la manera como la memoria histórica es recuperada y en particular de qué forma se juega con el problema del tiempo. Lo que quiero examinar es de qué manera el lenguaje literario, con su habilidad de penetrar y crear situaciones de contaminación, es el más adecuado para presentar de forma menos ideológica y emocional la memoria histórica como una manera de reconstruir, completar o corregir lo que han explicado las historias oficiales. La literatura es capaz de recuperar o recrear lo que ha sido explicado en las historias oficiales y de este modo consigue dar voz a memorias, personajes y realidades que han sido suprimidos.
In this article, I will examine how historical memory is recovered and, in particular, how the issue of time is dealt with. I will explore how literary language, with its ability to penetrate and create contaminated situations, is the most suitable vehicle for presenting historical memory in a less ideological and emotional way and how it offers a means of reconstructing, filling in or setting straight the records provided in official accounts. Finally, I will argue that literature can be used to recover or recreate these official accounts and, in so doing, to give voice to previously suppressed memories, figures and realities.
En aquest article vull identificar la manera com la memòria històrica és recuperada i en particular de quina manera es juga amb el problema del temps. El que vull examinar és de quina manera el llenguatge literari, amb la seva habilitat de penetrar i crear situacions de contaminació, és el més adequat per a presentar de manera menys ideològica i emocional la memòria històrica com una manera de reconstruir, completar o corregir allò que han explicat les històries oficials. La literatura és capaç de recuperar o recrear el que ha estat explicat en les històries oficials i d'aquesta manera aconsegueix de donar veu a memòries, personatges i realitats que han estat suprimits.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados