El 1934, en el marc de la Segona República, la Universitat de Barcelona va organitzar un creuer amb el propòsit de descobrir alguns països de parla hispana de l’altre costat de l’Atlàntic, així com per establir ponts relacionals. El caràcter que definia al grup de creueristes, estudiants i professors, era el de la transdisciplinarietat. Això últim denota la voluntat d’unir, d’alguna manera, les diferents disciplines per a l’enriquiment mutu. El present article s’endinsa en el moment històric en qüestió a través d’aquest viatge i del relat autobiogràfic dels seus protagonistes, plasmat en l’epistolari personal que el Fons Guillermo Díaz-Plaja conserva. L’experiència és viscuda amb gran apertura cap al nou, amb una mirada profundament observadora i, en la majoria dels casos, amb gran entusiasme. El viatge i la visió d’alguns dels seus protagonistes dóna compte d’una visió moderna i avançada del que havia de ser l’educació acadèmica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados