Resumen de Estudi pilot sobre les diferències de la memòria en l’edat realitzat amb estudiants de psicopedagogia i de la Universitat per a Majors de l’UJI
Aida Sanahuja Ribés, Irene García-Molina, Sara Romero Gonell, Verónica Sanz Ávila
La memòria és una facultat dels organismes humans per recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència. Aquesta capacitat de tenir records es veu possibilitada a partir de la sinapsi neuronal i la interconnexió entre diverses àrees cerebrals. En general, els models estructurals (Atkinson i Shifgrin, 1968), ens informen de tres tipus de memòria com: la memòria sensorial, la de curt termini i la de llarg termini. Però ben bé, estudis recents informen que la memòria és un procés unitari.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els factors que afecten a la memòria al llarg del desenvolupament. Més en concret, com la memòria pot sofrir modificacions en l’edat. Les dades que analitzem es centren en dos grups de població: joves entre 20 i 30 anys (estudiants de psicopedagogia), i majors de 55 a 65 anys (estudiants de la Universitat per a majors), tots estudiants de la Universitat Jaume I, de Castelló.
Hem utilitzat la prova estandarditzada “Memoria visual de rostros”, en la qual es presenta al subjecte una sèrie de rostres amb dades referides a cada persona (nom, cognoms, professió i ciutat) i es mesura la quantitat d’estímuls que recorden.
Els resultats evidencien una clara diferència entre els grups participants. Constatant d’aquesta forma, que els joves han aconseguit una puntuació més prominent que la població de majors.
