El hombre que amaba a los perros: la historia revisitada desde el policial posmo

• Westphalen Rodríguez, Yolanda ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional Mayor de San Marcos

     Universidad Nacional Mayor de San Marcos

     Perú

     
• Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 16, 2017 (Ejemplar dedicado a: Novela histórica: las ficciones históricas, un archivo para la memoria latinoamericana), págs. 241-254
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The Man Who Loved Dogs: History Revisited from the Postmodern Police Novel
  • El hombre que amaba a los perros: la història revisitada des del policial postmodern
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El hombre que amaba a los perros es una novela que subvierte el prototipo modélico de la novela policial iberoamericana contemporánea, y al hacerlo combina de forma ecléctica diversos géneros: se trata de un pastiche, entre novela histórica y novela negra policial, entre novela psicológica y de denuncia social. Lo que surge de esta hibridación es un neopolicial histórico que —por su carácter dialógico y polifónico, mediante la autoconsciencia y la autorreflexividad metaficcional— renueva tanto a la novela histórica como a la policial, y se inscribe dentro de la estrategia narrativa y discursiva de la posmodernidad.

  • català

    El hombre que amaba a los perros és una novel·la que subverteix el prototip modèlic de la novel·la policial iberoamericana contemporània, i en fer-ho combina de manera eclèctica diversos gèneres: es tracta d'un pastitx, entre novel·la històrica i novel·la negra policial, entre novel·la psicològica i de denúncia social. El que sorgeix d'aquesta hibridació és un neopolicial històric que —pel seu caràcter dialògic i polifònic, mitjançant l'autoconsciència i l'autorreflexivitat metaficcional— renova tant la novel·la històrica com la policial, i s'inscriu dins de l'estratègia narrativa i discursiva de la postmodernitat.

  • English

    The Man Who Loved Dogs is a novel that subverts the model of contemporary Ibero-American police novel, it combines eclectically diverse genres: it is a pastiche, between historical novel and dark crime novel, between psychological and social denunciation novel. What emerges from this hybridization is a neo-historical crime novel that, because of its dialogic and polyphonic character, self-consciousness and metafictional self-reflexivity, renews both the historical and the police novel and is part of the narrative and discursive strategy of postmodernity.