Dues maneres de pensar en la construcció del coneixement

• Marlene Scardamalia ^[1] ; Carl Bereiter ^[1]
  1. [1] University of Toronto

     University of Toronto

     Canadá

     
• Localización: Revista catalana de pedagogia, ISSN 1695-5641, Nº. 12, 2017, págs. 61-83
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Two modes of thinking in knowledge building
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    En el treball productiu basat en el coneixement i les idees, hi tenen un paper vital dos tipus de pensament: el pensament crític i el de disseny. El pensament crític ha dominat l’educació, a partir dels diàlegs socràtics des de l’antiguitat fins als moderns marcs d’argumentació, els programaris i les llistes de competències per al segle XXI, orientacions curriculars i proves d’avaluació. El pensament de disseny, per contra, ha entrat en el discurs educatiu molt més tard i des de fora, des de contextos en els quals el treball creatiu amb el coneixement i les idees és dominant. Com que l’educació per a la innovació esdevé un imperatiu, el pensament de disseny ha començat a captar a l’atenció però encara ha de integrar-se en el corrent principal detreball amb continguts educatius. La construcció del coneixement opera en mode de disseny. En aquesta modalitat, el pensament de disseny té el paper principal en la creació de coneixement i en la millora de les idees, mentre que el pensament crític hi exerceix importants funcions de suport. Moure’s de manera flexible entre els dos tipus de pensament és essencial. Per donar suport a la construcció del coneixement és necessari que els mestres estableixin una comunitat que els proporcioni suport mutu per al discurs de la construcció del coneixement i mantenir una norma de responsabilitat col·lectiva pel que fa a la noció de millora. Són necessaris molts anys per desenvolupar un alt nivell tant en el pensament crític com en el pensament de disseny, però els nens poden començar a funcionar en la modalitat de disseny des de molt joves i amb això guanyar la competència en ambdós tipus de pensament i aprendre a usar-los junts en l’avanç del coneixement de la comunitat. Això, en el sentit més ampli, és a dir, en la socialització en la vida i en el treball en una societat del coneixement.Paraules clau: Construcció del coneixement, pensament crític, pensament de disseny, innovació, comunitat de coneixement, millora de les idees.

  • English

    In productive work with knowledge and ideas, two kinds of thinking play vital roles: critical thinking and design thinking. Critical thinking has dominated education, from Socratic dialogues of ancient times to modern argumentation frameworks, software, and 21st century skill lists, curriculum guidelines, and achievements tests. Design thinking, in contrast, has entered educational discourse much later and from outside– from contexts where creative work with knowledge and ideas is dominant. As education for innovation becomes an imperative, design thinking has begun to gain attention but has yet to become integrated into the mainstream of work with educational content. Knowledge building operates in design mode. In this mode, design thinking plays the leading role in knowledge creation and idea improvement,while critical thinking plays important supportive roles. Shifting flexibly between the two kinds of thinking is essential. To support knowledge building teachers need to establish a community that provides mutual support for knowledge building discourse and that maintains a norm of collective responsibility for idea improvement. Both critical thinking and design thinking take many years to develop to a high level, but children can begin functioning in design mode from an early age and thereby gain competence in both kinds of thinking and learn to use them together in advancing community knowledge. In the largest sense, this is socialization into life and work in a knowledge society.Keywords: Knowledge building, critical thinking, design thinking, innovation, community knowledge, improving ideas.