City of Cape Town, Sudáfrica
La tradición musical saharaui ha estado vinculada a la mujer en referencia al canto y a la sección rítmica. La mujer saharaui aprende del Haul, un sistema musical original del mundo cultural Hassanya (principalmente situado en Mauritania y Sahara Occidental), compuesto por ocho modos melódicos (entamas, seinicar, fagu, leboer,lyen,lebteit y tehrar– y siete ritmos –bleida, charha, serbet, agarran, agassar, dubka y medra– –mirar apéndice 1 y 2–. En torno a la mujer encontramos a los poetas, que son mayormente de género masculino, al igual que los guitarristas que se encargan de acompañar el canto. La interacción entre ambos géneros en la música saharaui es de interés cultural y musical, con un valor social añadido dada las circunstancias que atraviesa el pueblo saharaui como refugiados políticos en el desierto de la Hamada –Argelia– desde 1975.
Saharaui musical tradition has been linked to women in reference to the singing and rhythmic section. Sahrawi woman learns the Haul, an original musical system originated in the Hassanya cultural world (mainly located in Mauritania and Western Sahara), composed of eight melodic modes –entamas, seinicar, Fagu, leboer, Lyen, lebteit and tehrar– and seven rhythms –bleida , charha, serbet, agarran, agassar, dubka and medra– –see Appendix 1 and 2–. Within the Haul, Saharaui woman interacts with the poets, who are mostly male, like the guitarists who are responsible to accompany the singers. The interaction between the two genres in music is of cultural and musical interest, with an added social value, given the circumstances that Saharaui people are facing as political refugees in the Hamada desert –Algeria– since 1975
La tradició musical saharaui ha estat vinculada a la dona en referència al cant i a la secció rítmica. La dona saharaui apré del Haul, un sistema musical original del mon cultural Hassanya –principalment situat en Mauritania i Sahara Occidental–, composat per huit modes melòdics –entamas, seinicar, fagu, leboer,lyen,lebteit y tehrar– i set ritmes –bleida, charha, serbet, agarran, agassar, dubka y medra– –mirar apéndice 1 y 2–. En torn a la dona trobem als poetes, que són majoritàriament de gènero masculí, igualment que els guitarristes els quals s’encarreguen d’acompanyar el cant. La interacció entre ambdos gèneres en la música saharaui es d’interés cultural i musical, amb un valor social afegit donada les circumstàncies pel qual travessa el poble saharaui com refugiats polítics en el desert de la Hamada –Argelia– des de 1975
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados