Barcelona, España
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la variació lingüística en la traducció al castellà de Solitud, de Víctor Català, duta a terme per Francesc Xavier Garriga i publicada el 1907. Malgrat ser una traducció relativament coneguda, la de Garriga ha estat estudiada en algunes ocasions en què s’han tractat molt breument les decisions de Garriga per reproduir la variació lingüística, que a l’original permet de distingir les veus de l’obra. En aquest article, s’aprofundeix en aquest aspecte i s’analitza la procedència dels trets de variació lingüística utilitzats pel traductor.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados