Relat: l’educació dels infants de 0 a 3 anys i la necessària equitat a les Illes Balears

• VICENÇ ARNAIZ SANCHO ^[1]
  1. [1] Ministeri d’Educació
• Localización: Anuari de l'Educació de les Illes Balears, ISSN 1889-805X, Nº. 2019, 2019 (Ejemplar dedicado a: Família i educació), págs. 140-162
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    Todo niño tiene derecho a la educación desde su nacimiento.

    Desde hace treinta años las leyes de educación en España reconocen el periodo de 0 a 3 años como un ciclo fundamental y con carácter propio. Además, todas las leyes básicas de educación de este país obligan a las administraciones públicas a garantizar las plazas suficientes para asegurar la escolarización de la población que lo solicite.

    El estallido de la crisis económica en España, a partir de 2009, provocó una creciente desigualdad económica y un fuerte incremento de la pobreza en nuestro país.

    Los organismos internacionales y las grandes organizaciones humanitarias alertan desde hace más de diez años que los mayores perjudicados son los niños: son los porcentualmente más afectados por la pobreza, son a quienes más dañan sus efectos, por lo que se llega a hipotecar su futuro, y en España las políticas sociales no les suelen tener en cuenta. Sin embargo, los organismos y académicos explican que las medidas de equidad en estos primeros años son las que tienen más efectos igualadores, figurando la educación infantil de calidad como principal medida igualadora.

    La realidad escolar respecto a la educación de los niños de 0 a 3 años es muy desigual en todo el Estado. Las Islas Baleares ocupan las últimas posiciones en la escala de recursos públicos para las familias en esta materia.

    Los ayuntamientos baleares, dado el absentismo del Gobierno autonómico en esta cuestión, han asumido la oferta educativa de 0 a 3 años. Por lo tanto, la oferta de plazas es muy desigual entre poblaciones y entre islas.

    En este trabajo se hace el relato de los dos únicos periodos, 2007-2011 y 2018-2019, en los que se han tomado medidas generalizadas de protección al derecho a la educación y la necesaria equidad.

  • català

    Tot infant té dret a l’educació des del naixement.

    Des de fa trenta anys les lleis d’educació a Espanya reconeixen el període de 0 a 3 anys com un cicle fonamental i amb caràcter propi. A més, totes les lleis bàsiques d’educació d’aquest país obliguen les administracions públiques a garantir-ne les places suficients per assegurar l’escolarització de la població que ho demani.

    L’esclat de la crisi econòmica a Espanya, a partir de 2009, provocà una creixent desigualtat econòmica i un fort increment de la pobresa al nostre país.

    Els organismes internacionals i les grans organitzacions humanitàries alerten des de fa més de deu anys que els més grans perjudicats són els infants: són els percentualment més afectats per la pobresa, són a qui més danyen els seus efectes, de manera que s’arriba a hipotecar el seu futur, i a Espanya les polítiques socials no els solen tenir en compte. Tanmateix, els organismes i acadèmics expliquen que les mesures d’equitat en aquests primers anys són les que tenen més efectes igualadors. L’educació infantil de qualitat figura com a principal mesura igualadora.

    La realitat escolar respecte a l’educació dels infants de 0 a 3 anys és molt desigual a tot l’Estat. Les Illes Balears ocupen les darreres posicions a l’escala de recursos públics per a les famílies en aquesta matèria. Els ajuntaments balears, atès l’absentisme del Govern autonòmic en aquesta qüestió, han assumit l’oferta educativa de 0 a 3 anys. Per tant, l’oferta de places és molt desigual entre poblacions i entre illes.

    En aquest treball es fa el relat dels dos únics períodes, 2007-2011 i 2018-2019, en els quals s’han pres mesures generalitzades de protecció al dret a l’educació i la necessària equitat.