Resumen de Ser mestre, malgrat el franquisme: testimonis etnogràfics d’una pràctica escolar

Gabriel Barceló Bauzà, Francesca Comas Rubí

• español

  El artículo que presentamos nos acerca al archivo etnográfico del maestro Andreu Bosch Anglada. A través de su localización, y posterior análisis, hemos podido aproximarnos a algunas de las prácticas desarrolladas por este docente entre 1939 y 1970 en las escuelas de Alaior y Ciutadella (Menorca, Illes Balears). Nuestra hipótesis parte de la idea que la práctica escolar está más condicionada por la motivación, formación y experiencia pedagógica de cada maestro que no por los condicionantes sociopolíticos del momento. Es precisamente a partir de los estudios de carácter etnográfico, elaborados en base a aquellos materiales que reflejan la práctica cotidiana, como mejor podemos observar la diferencia que hay entre la normativa que regula el funcionamiento de la escuela y aquello que realmente acontece dentro de las aulas. A través del conjunto documental localizado intentaremos aproximarnos a la práctica desarrollada por el maestro Andreu Bosch durante la dictadura franquista, hecho que nos permitirá ilustrar el potencial que tienen para el estudio histórico de la escuela los archivos que los propios maestros han confeccionado en base a algunos de los testimonios que reflejan su práctica diaria. Como principales conclusiones del estudio se apunta que, a pesar de las dificultades para su localización, estos conjuntos documentales, de carácter personal, son un testimonio de gran valor para conocer tanto las prácticas docentes como algunos de los cambios y continuidades que tuvieron lugar en el día a día del aula.Palabras clave: historia de la educación, archivo etnográfico, práctica escolar, franquismo, Illes Balears, Menorca.

• català

  L’article que presentem ens acosta a l’arxiu etnogràfic del mestre Andreu Bosch Anglada. A través de la seva localització i anàlisi posterior, hem pogut aproximar-nos a algunes de les pràctiques desenvolupades per aquest docent entre 1939 i 1970 a les escoles d’Alaior i Ciutadella (Menorca, Illes Balears). La nostra hipòtesi parteix de la idea que la pràctica escolar està més mediatitzada per la motivació, formació i experiència pedagògica de cada mestre que no pels condicionants sociopolítics del moment. És precisament a partir dels estudis etnogràfics, elaborats a partir dels materials que reflecteixen la pràctica quotidiana, com més bé podem observar la diferència que hi ha entre la normativa que regula el funcionament de l’escola i el que realment acaba succeint dins les aules. A partir del conjunt documental localitzat intentarem d’aproximar-nos a la pràctica desenvolupada pel mestre Andreu Bosch en temps de la dictadura franquista, fet que també ens permetrà d’il·lustrar el potencial que tenen per a l’estudi històric de l’escola els arxius que els mestres mateixos han confeccionat gràcies a alguns dels testimonis que reflecteixen la seva pràctica diària. Com a conclusions principals de l’estudi assenyalem que, tot i la dificultat per localitzar-los, aquests llegats documentals personals són un testimoni que té un gran valor per conèixer tant les pràctiques docents com alguns dels canvis i continuïtats que tingueren lloc en el dia a dia de l’aula.Paraules clau: història de l’educació, arxiu etnogràfic, pràctica escolar, franquisme,Illes Balears, Menorca

• English

  This article brings us closer to the ethnographic archives of the teacher Andreu Bosch Anglada. Once located, their subsequent analysis makes it possible for us to approach some of the practices developed by this teacher between 1939 and 1970 in the schools of Alaior and Ciutadella (Menorca, Balearic Islands). Our hypothesis is based on the idea that school practice is more conditioned by the motivation, training and pedagogical experience of each teacher than by the social and political situation of the moment. It is precisely from studies of ethnographic character, carried out on the basis of those materials that reflect everyday practice, that we can perceive best the difference between the regulations governing the running of the school and what really happens in the classroom. Through the collection of documents found out we will try to analyze the practice used by the teacher Andreu Bosch during Franco’s dictatorship, a fact that will allow us to illustrate the potential it has for the historical study of school files that teachers themselves have compiled, based on some of the testimonies that reflect their daily practice. As main conclusions of the study, it is pointed out that, despite the difficulties in locating them, these documentary sets, of a personal nature, are a testimony of great value to know both the teaching practices and some of the changes and things that remained the same which took place in the daily classroom activity.Keywords: History of education, ethnographic archives, school practice, Franco’s regime, Balearic Islands, Menorca.