Notes sobre el Cantus passionis a la Catedral de Barcelona, 1485 - 1583

• Autores: Josep M. Gregori i Cifré
• Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 12, 2019, págs. 13-20
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Notes on the Cantus passionis at the Cathedral of Barcelona, 1485 - 1583
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    A partir del 1485, la sèrie de Llibres d’administració dels aniversaris de la catedral de Barcelona va incorporar una secció de despeses destinades a sufragar la interpretació del cantus passionis a la seu que duien a terme els cantors canonges i beneficiats: els primers assumien les monodies de Dimarts i Dimecres Sants, i els segons intervenien en les parts polifòniques de les de Diumenge de Rams i Divendres Sant. La identificació d’aquells can tors permet conèixer la presència de mestres de cant, com Bartomeu Tendalaia, Joan Ferrer o Antoni Salvat, i cantors de la capella, deixebles de Joan Borgunyó i Pere Alberch, com Pau Brugats, Jaume Soler, Lluís Joan Valtà o Andreu Vilanova, entre els intèrprets. Durant la segona meitat del segle xvi es constata l’aparició del terme turba per a reemplaçar l’ex pressió a concert i designar així les intervencions polifòniques del grup de cantors, el nom bre dels quals oscil·lava entre quatre i set.

  • English

    As from 1485, the series Llibres d’administració dels aniversaris (Anniversary Ad ministration Books) of the Cathedral of Barcelona included a section of expenses covering the performance of the cantus passionis by the singer canons and beneficiaries there: the canons did the monodic parts on Holy Tuesday and Wednesday, while the beneficiaries took part in the polyphonic parts on Palm Sunday and Good Friday. The identification of these singers has allowed us to determine the presence, among the performers, of singing masters such as Bartomeu Tendalaia, Joan Ferrer and Antoni Salvat, and chapel singers who were disciples of Joan Borgunyó and Pere Alberch, such as Pau Brugats, Jaume Soler, Lluís Joan Valtà and Andreu Vilanova. The term turba appeared in the last half of the 16th century, replacing the expression in concert, designating the polyphonic interventions of the group of singers, who numbered between four and seven.