L’assaig audiovisual com a forma visual i crítica, oberta a la experiència creativa i a la captura del pensament en el seu desenvolupament, s’ens ofereix com un instrument plural per a la investigació i la indagació dels entorns i les xarxes que ens constitueixen (en la seua vessant política, ideològica, social o cultural). Creadors com Chris Marker, María Cañas, Andrés Duque o Pilar Monsell practiquen aquesta modalitat reflexiva i de pensament visual amb imatges, oferint exemples valiosos per a poder pensar en noves claus educatives amb caire marcadament crític. Aquest article tracta de indagar i identificar les potències educatives d’alguns dels assajos d’aquestos autors.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados