Resumen de La preocupació per la formació inicial dels mestres: una invariant pedagògica europea de l’era contemporània. Entre el passat i el futur

Begoña Román Maestre, Jordi García Farrero, Isabel Vilafranca Manguán

• español

  Sin duda la formación inicial de maestros ha sido una preocupación constante a lo largo de la era contemporánea. Desde el fin de la Gran Guerra (1914-1918), han surgido pensamientos pedagógicos, discursos e instituciones educativas que han puesto de relieve la necesidad de afianzar la renovación pedagógica desde la formación inicial de los maestros. Si la escuela había de transformar la sociedad, si había de consolidar la democracia, ello comienza, entonces y ahora, por una buena formación de maestros. Pedagogos de la categoría de Eduard Spranger o Kerschensteiner, hasta la implantación de la Escola de Mestres de Joan Bardina (1906-1910), la Escola Normal de la Generalitat (1931-1939) o el Seminario de Pedagogía (1930-1939) de la Universidad de Barcelona ponen de manifiesto la importancia que, durante la era contemporánea, se ha dado en Cataluña a la formación inicial de los maestros. Este artículo navega desde los orígenes de esta preocupación en los comienzos del siglo pasado para concluir con una propuesta de futuro en la formación inicial de maestros.

• català

  Sens dubte, la formació inicial dels mestres ha estat una preocupació constant al llarg de l’era contemporània. Des de la fi de la Gran Guerra (1914-1918), s’han erigit pensaments pedagògics, discursos i institucions educatives que han posat de relleu la necessitat de refermar la renovació pedagògica des de la formació inicial dels mestres. Si l’escola havia de transformar la societat, si s’havia de consolidar la democràcia, tot això comença, abans i ara, per una bona formació dels mestres. Pedagogs de l’alçada d’Eduard Spranger o Kerschensteiner, fins a la implantació de l’Escola de Mestres de Joan Bardina (1906-1910), l’Escola Normal de la Generalitat (1931-1939) o el Seminari de Pedagogia (1930-1939) de la Universitat de Barcelona posen de manifest la importància de la formació inicial dels mestres que, al llarg de l’era contemporània, ha tingut a Catalunya. Aquest article navega des dels orígens d’aquesta preocupació al començament del segle passat per cloure amb una proposta de futur en la formació inicial del mestres.

• English

  Undoubtedly, the initial education of teachers has been a constant concern of contemporary society since the end of the First World War, as evidenced in the constant emergence of new pedagogical thought, discourse and educational institutions that highlight the need for pedagogical renewal at the initial stages of teacher education. Throughout this period, good teacher education has remained key in the belief that school must transform society if democracy is to be safeguarded. At an international level, this has been defended by educational theorists of the calibre of Eduard Spranger and Georg Kerschensteiner; in Catalonia, it is seen in the work of Joan Bardina’s “Escola de Mestres” (1906–1910), the Catalan government’s “Escola Normal” (1931–1939) and the University of Barcelona’s ”Seminari de Pedagogia” (1930–1939). The article looks at the history of this concern, from its origins at the beginning of the last century to the present day, and concludes by proposing what the initial stages of teacher education will need in the future.