Durant anys el mètode de traducció va ser menyspreat en l’ensenyament d’idiomes perquè no es dedicava atenció a la comunicació. Recentment, la traducció ha tornat: els acadèmics han vist com i per què la traducció podria ajudar a aprendre un idioma en situacions comunicatives reals a l’aula de llengua estrangera. El fet que la traducció i la traducció audiovisual (AVT) siguen ara disciplines establertes amb reconeguts beneficis lingüístics per a l’aprenentatge d’idiomes no és només una causa, sinó una conseqüència d’aquest canvi de paradigma. Aquest article comença amb una revisió de les metodologies d’ensenyament d’idiomes explorades durant el segle XX. A continuació, se centra en les modalitats de TAV per presentar una anàlisi crítica de les millors pràctiques didàctiques en relació amb aquesta tipologia. Finalment, s’aborden la subtitulació i el doblatge, i se centra en la varietat d’oportunitats que poden oferir en el camp de l’ensenyament de llengües.
For years, the translation method was disparaged in language teaching on the basis that it did not focus on communication. More recently, translation has made a return as scholars have come to realize how and why translation in the foreign language classroom might prepare students for the use of language in real communicative situations. The fact that translation and audiovisual trans-lation (AVT) are now established disciplines with acknowledged linguistic benefits for language learning is both a cause and consequence of this paradigm shift. This article, first, begins with a revision of the different language teaching methodologies explored during the 20th century. We then proceed to focus on the different modalities of AVT and to present a critical analysis of best didactic practice in relation to this typology. Finally, it hones in on subtitling and dubbing, focus-ing on the variety of opportunities that both can offer in the field of language teaching
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados