El diseño universal para el aprendizaje (DUA) es un modelo que, fundamentado en los resultados de la práctica y la investigación educativa, las teorías del aprendizaje, las tecnologías y los avances en neurociencia, combina una mirada y un enfoque inclusivos de la enseñanza con propuestas para su aplicación en la práctica1. El DUA no es una metodología. Con esta afirmación arranca este artículo, en el que se tratará de abordar cómo el cambio de perspectiva que propone el DUA puede incidir en la puesta en práctica de todo tipo de metodologías para que se genere un espacio de participación para todo el alumnado. En él se intenta poner el foco en cómo las diferentes pautas y puntos de verificación del DUA se convierten en una guía de ayuda efectiva para al profesorado en la toma de decisiones sobre la implementación de estrategias de carácter universal, en las diferentes metodologías activas que se deseen llevar a cabo, para generar secuencias de aprendizaje donde la participación y el progreso para todos sea posible.
El disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) és un model que, fonamentat en els resultats de la pràctica i la investigació educativa, les teories de l’aprenentatge, les tecnologies i els avenços en neurociència, combina una mirada i un enfocament inclusius de l’ensenyament amb propostes per a la seva aplicació a la pràctica1. El DUA no és una metodologia. Amb aquesta afirmació arrenca aquest article, on es tractarà d’abordar com el canvi de perspectiva que proposa el DUA pot incidir en la posada en pràctica de tota mena de metodologies perquè es generi un espai de participació per a tot l’alumnat. S’hi intenta posar el focus en la manera com les diferents pautes i punts de verificació del DUA es converteixen en una guia d’ajuda efectiva per al professorat en la presa de decisions sobre la implementació d’estratègies de caràcter universal, en les diferents metodologies actives que es vulguin dur a terme, per generar seqüències d’aprenentatge en què sigui possible la participació i el progrés per a tothom.
Universal Design for Learning (UDL) is a model that, based on the results of educational practice and research, learning theories, technologies and advances in neuroscience, combines an inclusive view and approach to teaching with proposals for its application in practice1. The universal design for learning (UDL) is not a methodology. This article begins with this statement, in which it will try to address how the change of perspective proposed by UDL can affect the implementation of all kinds of methodologies so that a space for participation is generated for all students. It attempts to focus on how the different guidelines and verification points of the UDL become an effective help guide for teachers in making decisions about the implementation of universal strategies, in the different active methodologies that are desired. use, to generate learning sequences where participation and progress for all is possible.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados