A review of hybrid learning models for higher education

• Albert Miquel Serrat ^[1] ; Verónica Moreno Oliver ^[1] ; Davinia Hernández-Leo ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Llibre d’actes FIET2021: La investigació i la innovacióen Tecnologia Educativa a l’era digital / Carme Grimalt Álvaro (ed. lit.), Josep B. Holgado García (ed. lit.), Luis Marques (ed. lit.), Ramon Palau (ed. lit.), Cristina Valls (ed. lit.), Carme Hernández Escolano (ed. lit.), 2022, ISBN 978-84-8424-965-8, págs. 139-148
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • català

    Quan es pensa en el futur de la humanitat, es fa evident que l'educació superior és una de les claus del futur, ja que és l'entitat on es crea i es difon el coneixement i, per tant, un potencial motor de canvi cultural cap al futur (Prieto-Jiménez et al., 2021; Žalėnienė & Pereira, 2021). Segons Castro (2019), el blended learning podria ser adequat per fer front a aquests reptes proporcionant a les institucions d'educació superior oportunitats i un marc per adaptar-se al futur urgent d'arribar. Després del confinament del 2020, les universitats de tot el món es van veure obligades a implementar models en línia o híbrids (Hodges et al., 2020). Aquest esdeveniment, juntament amb els models híbrids implementats abans de la pandèmia, han aportat moltes lliçons, com ara la necessitat de models educatius ben fonamentats que integrin la flexibilitat, la transversalitat i l'autonomia com a elements centrals del procés educatiu (Allan i Campbell, 2019; Beatty, 2019; Mozelius, 2020), perquè es compleixin els objectius marcats en l'Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030. Aquest conjunt de lliçons i models ofereix la base de directrius integrals que poden facilitar el procés de disseny de les institucions d'educació superior en el seu camí per adaptar-se a les necessitats personals, professionals i acadèmiques futures.

  • English

    When one thinks of the future of humanity, it becomes clear that higher education holds one of the keys to the future, as it is the entity where knowledge is created and disseminated, and hence, a potential driver of culture change towards the future (Prieto-Jiménez et al., 2021; Žalėnienė & Pereira, 2021). According to Castro (2019), blended learning might be fit to tackle this challenges by providing higher education institutions with opportunities and a framework to adapt to the pressing-to-arrive future. After the 2020 lockdown, universities around the globe were forced to implement online or hybrid models (Hodges et al., 2020). This event, along with hybrid models implemented previous to the pandemic, have provided many lessons, such as the need for well-grounded educational models that integrate flexibility, transversality, and autonomy as core elements of the educational process (Allan & Campbell, 2019; Beatty, 2019; Mozelius, 2020), so that the goals set in the 2030 Sustainable Development Agenda are met. This set of lessons and models provide the base of comprehensive guidelines that might ease the design process of higher education institutions on their journey to adapt to the future personal, professional and academic necessities.