Cuando justificar no significa lo mismo en español y en francés: problemas de traducción entre 'en efecto' y 'en effet'

• Carlota Piedehierro Saez ^[1]
  1. [1] Cergy-Pontoise University

     Cergy-Pontoise University

     Arrondissement de Pontoise, Francia

     
• Localización: Langue(s) & Parole: revista de filología francesa y románica, ISSN-e 2466-7757, Nº. 7, 2022 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lània), págs. 193-228
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • When justifying does not mean the same thing in Spanish and in French: translation problems between 'en efecto' and 'en effet'
  • Quand justifier ne veut pas dire la même chose en espagnol et en français.: problèmes de traduction entre "en efecto" et "en effet"
  • Quan justificar no vol dir el mateix en espanyol i en francès: problemes de traducció entre 'en efecto' i 'en effet'
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este trabajo presenta un análisis contrastivo de la locución española en efecto y de la francesa en effet cuando ambas funcionan como conectores y vehiculan un sentido de justificación para, después, poder explicar la no equivalencia entre ambas. Para hacerlo, se sirve de un modelo de análisis basado en cuadros discursivos, una propuesta de representación del funcionamiento y el significado de los marcadores del discurso adscrita al marco teórico de la llamada Pragmática integrada (Anscombre y Ducrot, 1976, 1983).  Tras el análisis contrastivo de en efecto y en effet como conectores de justificación, se presenta una discusión sobre las ventajas de aplicar este modelo frente a otras propuestas de análisis de marcadores del discurso, en especial como una alternativa frente a las limitaciones que presenta el concepto de instrucción procedimental tomado de la Teoría de la relevancia, mayoritario en los estudios sobre marcadores en el ámbito hispánico.

  • català

    Aquest article presenta una anàlisi contrastiva de la locució espanyola en efecto i de la locució francesa en effet quan totes dues funcionen com connectors i vehiculen un sentit de justificació, amb tal d’explicar la no-equivalència entre elles. Per mostrar les diferències entre els dos connectors, s’utilitza un model d’anàlisi basat en taules discursives, una proposta de representació del funcionament i el significat dels marcadors del discurs adscrita al marc teòric de l’anomenada Pragmàtica integrada (Anscombre i Ducrot, 1976, 1983). Un cop establerta l’anàlisi contrastiva de en efecto i en effet com a connectors de justificació, es planteja una discussió sobre els avantatges de l’aplicació d’aquest model en comparació amb d’altres propostes d’anàlisi dels marcadors discursius, especialment en relació amb aquells que utilitzen el concepte d’instrucció procedimental de la Teoria de la rellevància, el més corrent en els estudis sobre els marcadors del discurs en el món hispanoparlant.

  • English

    This article presents a contrastive analysis of the Spanish locution en efecto and the French locution en effet when both function as connectors and convey a sense of justification, in order to explain the non-equivalence between them. To account for the differences between the two connectors, discourse frames are used: an analysis tool inspired by Anscombre and Ducrot's Integrated Pragmatics (1976, 1983) capable of representing the performance and semantics of a discourse marker in each context. Once the contrastive analysis of en efecto and en effet has been established, a discussion is presented on the advantages of applying this model in relation to the concept of procedural instruction from Relevance Theory, which is the most common one in studies on discourse markers in the Spanish-speaking world.

  • français

    Cet article présente une analyse contrastive de la locution espagnole en efecto et de la locution française en effet lorsque toutes deux fonctionnent comme connecteurs et qu’elles véhiculent un sens de justification, afin d'expliquer la non-équivalence entre elles. Pour rendre compte des différences entre les deux connecteurs, on utilise des grilles discursives, un outil d’analyse inspiré de la Pragmatique intégrée d’Anscombre et Ducrot (1976, 1983) capable de représenter le fonctionnement et le sémantisme d’un marqueur discursif dans un contexte donné. Une fois l’analyse contrastive de en efecto et en effet établie, on présente une discussion sur les avantages de l'application de ce modèle par rapport à d'autres propositions d'analyse des marqueurs discursifs, notamment par rapport à ceux qui utilisent le concept d'instruction procédurale issu de la Théorie de la pertinence, le plus courant dans les études sur les marqueurs discursifs dans le monde hispanophone.