Joan Ferrer Costa, Francesc Feliu Torrent
This work follows, with regard to the recent re-edition of Carner´s translation of Dickens's Pickwick, the main features of the linguistic model used by the translator, and focuses particularly on lexical innovation and the regeneration of syntactic structures. The authors hypothesize that Pickwick's translation is truly a test of the possibilities of the Catalan language defined in the contemporary normative criteria, a general test on Fabrism at a time when Pompeu Fabra was finishing his dictionary.
Aquest treball ressegueix, a pròpòsit de la recent reedició de la traducció carneriana del Pickwick de Dickens, les principals característiques del model de llengua utilitzat pel traductor en aquesta obra, i es fixa especialment en la innovació lèxica i en la regeneració de les estructures sintàctiques. Els autors hi exposen la hipòtesi que la traducció de Pickwick és, veritablement, una prova d’estrés de les possibilitats de la llengua catalana definida en els criteris normatius contemporanis, un assaig general del fabrisme en un moment en què Pompeu Fabra enllestia, amb el diccionari, la seva obra codificadora.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados