Perú
En el mundo andino el agua es un elemento fundamental y sagrado, por ello existen divinidades que propician su existencia como Illapa (dios de la lluvia). El propósito de esta investigación es demostrar cómo existe unacontinuidad ritual en la representación de las divinidades andinas del agua en dos momentos y discursos: en primer lugar, analizar su representación en las crónicas coloniales de Guaman Poma de Ayala y del Inca Garcilaso de la Vega; en segundo lugar, estudiar la poesía ritual quechua y aimara contemporánea. Entre estos dos horizontes, se busca evidenciar las continuidades. Para ello, utilizaremos las categorías andinas kawsay (todo tiene vida), ayni (todos necesitamos de todos para existir) y pachakutiy (vuelco de mundo) con la finalidad de aproximarnos a los espacios de producción de los textos. Lo anterior será enmarcado dentro de la cosmovisión andina cuya consideración es que todo está vivo y relacionado (los muertos, las piedras, los ríos), lo cual nosubica en un intenso animismo.
En el món andí l'aigua és un element fonamental i sagrat, per això existeixen divinitats que propicien la seva existència com Illapa (déu de la pluja). El propòsit d'aquesta recerca és demostrar com existeix una continuïtat ritual en la representació de les divinitats andines de l'aigua en dos moments i discursos: en primer lloc, analitzar la seva representació en les cròniques colonials de Guaman Poma d'Ayala i de l'Inca Garcilaso de la Vega; en segon lloc, estudiar la poesia ritual quítxua i aimara contemporània. Entre aquests dos horitzons, es busca evidenciar les continuïtats. Per a això, utilitzarem les categories andines kawsay (tot té vida), ayni (tots necessitem de tots per a existir) i pachakutiy (bolcada de món) amb la finalitat d'aproximar-nos als espais de producció dels textos. L'anterior serà emmarcat dins de la cosmovisió andina la consideració de la qual és que tot està viu i relacionat (els morts, les pedres, els rius), la qual cosa ens situa en un intens animisme.
In the Andean world, water is a fundamental and sacred element, which is why there are divinities that promote its existence as Illapa (god of rain). The purpose of this research is to demonstrate how there is a ritual continuity in the representation of the Andean divinities of water in two moments and discourses: first, to analyze their representation in the colonial chronicles of Guaman Poma de Ayala and Inca Garcilaso de la Vega; second, to study contemporary Quechua and Aymara ritual poetry. Between these two horizons, the aim is to highlight continuities. To do this we will use the Andean categories kawsay (everything has life), ayni (we all need everyone to exist) and pachakutiy (overturning the world) in order to approach the spaces of production of texts. This is within the Andean worldview that considers that everything is alive and related (the dead, the stones, the rivers), which places us in an intense animism.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados