Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Dar vida a las azoteas: luces y sombras desde la mirada de las comunidades de vecinos. El caso del distrito de Ciutat Vella (Barcelona)

Ana Belén Cano Hila, Montse Simó i Solsona, Joel Oliveras Lorente, Marc Pradel Miquel

  • español

    Las ciudades contemporáneas afrontan diversos retos, entre los que destacan la necesidad de crear entornos promotores de envejecimiento activo y saludable para una población cada vez más longeva, así como la humanización y renaturalización de la vida urbana. En este afrontamiento, las azoteas comunitarias de las propiedades verticales se revelan como un espacio idóneo para la construcción de sostenibilidad urbana y la generación de entornos socialmente inclusivos y promotores de envejecimiento activo aportando importantes beneficios para la salud física, mental y el bienestar personal y colectivo.

    A partir de un diagnóstico participativo, desarrollado mediante técnicas de investigación cualitativa, este articulo tiene como objetivo evidenciar y explicar los resultados, derivados de la primera fase de un proyecto de investigación, la cual pretende indagar en cómo los protagonistas vecinos y vecinas de los barrios de La Barceloneta y El Raval (Barcelona, España) entienden y perciben el uso de las azoteas comunitarias identificando esencialmente potencialidades, limitaciones y condiciones.

    Los principales resultados alcanzados son los siguientes: en primer lugar, en ambos contextos de estudio, los cuales concentran indicadores de vulnerabilidad social, en particular, entre la población de la tercera edad, coinciden en señalar como principal potencialidad de la azotea, el ser un espacio “meso”, intermedio entre el domicilio y el espacio público, privilegiado para la sociabilidad y la construcción de comunidad, así como el reverdecimiento y desarrollo de la sostenibilidad medioambiental. En segundo lugar, se pone de manifiesto que las comunidades de vecinos ven necesario una serie de condiciones y requisitos para el uso vecinal de la azotea comunitaria; entre ellos, destacan: por un lado, las mejoras técnicas del espacio (accesibilidad, confort, seguridad y durabilidad), y, por otro lado, las mejoras en los usos colectivos, a través de la redacción y cumplimiento de un mapa de usos y normas de convivencia. En relación con este último grupo de condiciones, los datos ponen de manifiesto que, en el caso del Raval, los protagonistas del mapa de usos son propietarios e inquilinos de alquiler, mientras que en la Barceloneta son vecinos, propietarios de VUTs y turistas. Y, en tercer lugar, a pesar compartir una visión similar sobre las potencialidades del uso vecinal de la azotea comunitaria y sus condiciones de disfrute, las visiones de los vecinos y las vecinas con relación a las tensiones y dificultades derivadas de este uso son significativamente diversas en los dos barrios estudiados. En el Raval se identifican como principales dificultades el mantenimiento del espacio, así como su gestión y normas de uso, para evitar conflictos vecinales de convivencia, especialmente entre propietarios e inquilinos. Mientras que en el caso de la Barceloneta expresan de forma unánime como la presión del turismo masivo, manifestada a través de una constante emergencia de pisos turísticos ilegales en el barrio, hace inviable el poder fomentar el uso vecinal de la azotea comunitaria. De manera que, la presión turística que sufre el barrio se evidencia como un factor limitante determinante para el uso colectivo de las azoteas, y las tensiones se focalizan entre vecinos, propietarios de la VUTs y turistas.

  • català

    Les ciutats contemporànies afronten diversos reptes, entre els quals destaquen la necessitat de crear entorns promotors d’envelliment actiu i saludable per a una població cada vegada més longeva, així com la humanització i renaturalització de la vida urbana. En aquest afrontament, els terrats comunitaris de les propietats verticals es revelen com un espai idoni per a la construcció de sostenibilitat urbana i la generació d’entorns socialment inclusius i promotors d’envelliment actiu aportant importants beneficis per a la salut física, mental i el benestar personal i col·lectiu.

    A partir d’un diagnòstic participatiu, desenvolupat mitjançant tècniques de recerca qualitativa, est articulo té com a objectiu evidenciar i explicar els resultats, derivats de la primera fase d’un projecte de recerca, la qual pretén indagar en com els protagonistes veïns i veïnes dels barris de La Barceloneta i El Raval (Barcelona, Espanya) entenen i perceben l’ús dels terrats comunitaris identificant essencialment potencialitats, limitacions i condicions.

    Els principals resultats aconseguits són els següents: en primer lloc, en tots dos contextos d’estudi, els quals concentren indicadors de vulnerabilitat social, en particular, entre la població de la tercera edat, coincideixen a assenyalar com a principal potencialitat del terrat, l’ésser un espai “meso”, intermedi entre el domicili i l’espai públic, privilegiat per a la sociabilitat i la construcció de comunitat, així com el reverdiment i desenvolupament de la sostenibilitat mediambiental. En segon lloc, es posa de manifest que les comunitats de veïns veuen necessari una sèrie de condicions i requisits per a l’ús veïnal del terrat comunitari; entre ells, destaquen: d’una banda, les millores tècniques de l’espai (accessibilitat, confort, seguretat i durabilitat), i, d’altra banda, les millores en els usos col·lectius, a través de la redacció i compliment d’un mapa d’usos i normes de convivència. En relació amb aquest últim grup de condicions, les dades posen de manifest que, en el cas del Raval, els protagonistes del mapa d’usos són propietaris i inquilins de lloguer, mentre que a la Barceloneta són veïns, propietaris d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i turistes. I, en tercer lloc, a pesar compartir una visió similar sobre les potencialitats de l’ús veïnal del terrat comunitari i les seves condicions de gaudi, les visions dels veïns i les veïnes en relació amb les tensions i dificultats derivades d’aquest ús són significativament diverses en els dos barris estudiats. En el Raval s’identifiquen com a principals dificultats el manteniment de l’espai, així com la seva gestió i normes d’ús, per a evitar conflictes veïnals de convivència, especialment entre propietaris i inquilins. Mentre que en el cas de la Barceloneta expressen de manera unànime com la pressió del turisme massiu, manifestada a través d’una constant emergència de pisos turístics il·legals en el barri, fa inviable el poder fomentar l’ús veïnal del terrat comunitari. De manera que, la pressió turística que sofreix el barri s’evidencia com un factor limitant determinant per a l’ús col·lectiu dels terrats, i les tensions es focalitzen entre veïns, propietaris de la HUTs i turistes.

  • English

    Contemporary cities face several challenges, including the need to create environments that promote active and healthy ageing for an increasingly ageing population, as well as the humanization and renaturalisation of urban life. In this context, the communal rooftops of vertical properties are revealed as an ideal space for the construction of urban sustainability and the generation of socially inclusive environments that promote active ageing, providing important benefits for physical and mental health and personal and collective wellbeing.

    Based on a participatory diagnosis, developed through qualitative research techniques, this article aims to demonstrate and explain the results, derived from the first phase of a research project, which aims to investigate how the protagonists, neighbors of the neighborhoods of La Barceloneta and El Raval (Barcelona, Spain) understand and perceive the use of community rooftops, essentially identifying potentialities, limitations, and conditions.

    The main results achieved are the following: firstly, in both study contexts, which concentrate indicators of social vulnerability, particularly among the elderly population, they coincide in pointing out the main potential of the rooftop as a “meso” space, intermediate between the home and the public space, privileged for sociability and community building, as well as the greening and development of environmental sustainability. Secondly, the residents’ associations see the need for a series of conditions and requirements for neighborhood use of the communal rooftop; these include on the one hand, technical improvements to the space (accessibility, comfort, safety and durability), and, on the other hand, improvements in collective uses, through the drafting of and compliance with a map of uses and rules of coexistence. In relation to this last group of conditions, the data show that, in the case of the Raval, the protagonists of the map of uses are owners and tenants, while in Barceloneta they are neighbors, owners of tourist housing and tourists. And, thirdly, despite sharing a similar vision of the potential of neighborhood use of the communal rooftop and its conditions of enjoyment, the visions of the neighbors in relation to the tensions and difficulties derived from this use are significantly different in the two neighborhoods studied. In the Raval, the main difficulties identified are the maintenance of the space, as well as its management and rules of use, to avoid neighborhood conflicts of coexistence, especially between owners and tenants. Meanwhile, in the case of Barceloneta, they unanimously expressed how the pressure of mass tourism, manifested through a constant emergence of illegal tourist flats in the neighborhood, makes it unfeasible to promote the neighborhood’s use of the communal rooftop. In this way, the tourist pressure suffered by the neighborhood is a determining limiting factor for the collective use of the rooftops, and tensions are focused between neighbors, owners of tourist housing and tourists.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus