Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


L’osmosi entre els relats digitals personals i la relació educativa

  • Autores: Cristina Galván Fernández, Anna Martínez Fernàndez, Ana Sosa
  • Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 64, 2023, págs. 29-44
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • The osmosis between personal digital stories and the educational relationship
    • L’osmose entre les récits numériques personnels et la relation éducative
    • La ósmosis entre los relatos digitales personales y la relación educativa
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En el ámbito educativo, el término relato digital personal (digital storytelling) está asociado a estrategias, metodologías y resultados asociados a la comunicación, la narrativa y la subjetividad. También está asociado a lo digital, a lo que veremos en pantalla y a las emociones y reflexiones que nos suscita. El uso pedagógico de los relatos digitales personales varía ante las particularidades de cada contexto educativo, si bien, como revisaremos en este estudio, se enfatiza la relación educativa que se genera en cada uno de los micro-contextos. Presentamos una revisión de las distintas trayectorias que se dan en tres contextos educativos distintos. En primer lugar, en una intervención en la educación secundaria obligatoria. Seguidamente, en una intervención con estudiantes de máster en educación. Y, por último, con personas adultas en formación no formal. Del estudio se concluye que las actividades de aula que permiten aplicar la metodología de relatos digitales personales favorecen la relación educativa en cuanto a hospitalidad y empatía con los pares y educadores, así como practicar la pedagogía del don y desarrollar competencias específicas.

    • català

      En l’àmbit educatiu, el terme relat digital personal (personal digital storytelling) està vinculat a estratègies, metodologies i resultats associats a la competència comunicativa, a la narrativa i a la subjectivitat. També està associat al terme digital, al què veurem en pantalla i a les emocions i reflexions que ens suscita. L’ús pedagògic dels relats digitals personals varia per les particularitats de cada context educatiu i, com revisarem en aquest estudi, a la relació educativa que es genera en cadascun dels microcontextos. Presentem una revisió de diferents trajectòries donades en tres contextos educatius diferents. En primer lloc, en una intervenció a l’educació secundària obligatòria. Seguidament, en una intervenció amb estudiants de màster en educació. I, finalment, amb persones adultes en formació no formal. De l'estudi es conclou que les activitats d'aula que permeten aplicar la metodologia de relats digitals personals afavoreixen la relació educativa quant a hospitalitat i empatia amb els companys i educadors, així com practicar la pedagogia del do i desenvolupar competències específiques.

    • English

      In the educational field, the term personal digital story is coined to strategies, methodologies and results associated with communication, narrative and subjectivity. It is also associated with the digital, with what we will see on the screen and with the emotions and reflections that arouses in us. The pedagogical use of personal digital stories transfers to the particularities of each educational context and, as we will review in this study, to the educational relationship that is generated in each of the microcontexts. We present a review of different trajectories in projects carried out in three different contexts. In the first place, with an intervention in compulsory secondary education. Then, in an intervention with master's students in education. And, finally, with adults in non-formal training. From the study it is concluded that the classroom activities that allow applying the methodology of personal digital stories favor the educational relationship in terms of hospitality and empathy with peers and educators, as well as practicing the pedagogy of the gift and developing specific skills.

    • français

      Dans le domaine de l’éducation, l’expression « récit numérique personnel » (personal digital storytelling) est liée à des stratégies, à des méthodologies et à des résultats associés à la compétence communicative, à la narration et à la subjectivité. Elle est également associée au terme « numérique », à ce que nous voyons à l’écran, ainsi qu’aux émotions et aux réflexions qu’il suscite en nous. L’utilisation pédagogique des récits numériques personnels varie en fonction des particularités de chaque contexte éducatif et, comme nous le verrons dans cette étude, de la relation éducative générée dans chacun des micro-contextes. Nous présentons un examen des différentes trajectoires dans trois contextes éducatifs différents: tout d’abord, dans le cadre d’une intervention dans l’enseignement secondaire obligatoire; puis dans le cadre d’une intervention auprès d’étudiants de master dans le domaine de l’éducation; et enfin, avec des adultes dans le cadre de l’éducation non formelle. L’étude conclut que les activités en classe qui permettent l’application de la méthodologie des récits numériques personnels favorisent la relation éducative en termes d’hospitalité et d’empathie avec les pairs et les éducateurs, ainsi que la pratique de la pédagogie du don et le développement de compétences spécifiques.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno