Resumen de De la educabilidad a la Aceptación de la tecnología y alfabetización en Inteligencia Artificial: validación de un instrumento

Cristina Galván Fernández, Diego Calderón Garrido

• español

  En la primera ola de la IA, Susan Leigh Star visibilizó como el desarrollo de la IA se hacía sin consenso social considerandolos estudios de Davis en relación con la aceptación de la tecnología en el mundo laboral. Las conclusiones derivadas, conocidas con el test Durkheim, dan respuesta a las antonimias que se están formulando durante el asentamiento de la IAG en los discursos educativos.Reconociendo que el hecho de educar hoy día se nutre de las pedagogías más libertarias a las más dirigidas por las agendas políticas, son múltiples las perspectivas educativas en relación con la IA. En esta diversidad, los diferentes ámbitos de acción educativa pueden, o no, adoptar la IA desde una mirada instrumental y/o social. Pese a la actualidad de la temática, los investigadores siguen huérfanos de instrumentos que permitan analizar los posicionamientos de la comunidad educativa en general y del estrato estudiantil en particular. Por este motivo, el objetivo de este artículo es adaptar y validar dos encuestas que han mostrado excelentes resultados en sus versiones originales, así como analizar la relación entre ambas con motivo de conocer la aceptación que se tiene de la inteligencia artificial. Para ello se ha aplicado la adaptación de la encuesta sobre la aceptación de la tecnología y la encuesta sobre alfabetización en IA en una muestra de 134 estudiantes de diferentes másteres en Educación. El análisis factorial exploratorio y el posterior análisis factorial confirmatorio han mostrado la validez del instrumento adaptado

• català

  En la primera onada de la IA, Susan Leigh Star va visibilitzar com el desenvolupament de la IA es feia sense consens social considerant els estudis de Davis en relació amb l'acceptació de la tecnologia en el món laboral. Les conclusions derivades, conegudes amb el test Durkheim, donen resposta a les antonímies que s'estan formulant durant l'assentament de la IAG en els discursos educatius. Reconeixent que el fet d'educar avui dia es nodreix de les pedagogies més llibertàries a les més dirigides per les agendes polítiques, són múltiples les perspectives educatives en relació amb la IA. En aquesta diversitat, els diferents àmbits d'acció educativa poden, o no, adoptar la IA des d'una mirada instrumental i/o social. Malgrat l'actualitat de la temàtica, els investigadors segueixen orfes d'instruments que permetin analitzar els posicionaments de la comunitat educativa en general i de l'estrat estudiantil en particular. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest article és adaptar i validar dues enquestes que han mostrat excel·lents resultats en les seves versions originals, així com analitzar la relació entre ambdues. Per a això s'ha aplicat l'adaptació de l'enquesta sobre l'acceptació de la tecnologia i l'enquesta sobre alfabetització en IA en una mostra de 134 estudiants de diferents màsters en Educació. L'anàlisi factorial exploratòria i la posterior anàlisi factorial confirmatori han mostrat la validesa de l'instrument adaptat.

• English

  In the first wave of AI, Susan Leigh Star made visible how the development of AI was done without social consensus by considering Davis' studies in relation to the acceptance of technology in the world of work. The conclusions derived, known as the Durkheim test, respond to the antonyms that are being formulated during the settlement of AI in educational discourses. Recognising that the act of educating today is nourished from the most libertarian pedagogies to those more driven by political agendas, there are multiple educational perspectives in relation to AI. In this diversity, the different fields of educational action may or may not adopt AI from an instrumental and/or social perspective. Despite the topicality of the subject, researchers are still lacking instruments to analyse the positions of the educational community in general and of the student stratum in particular. For this reason, the aim of this article is to adapt and validate two surveys that have shown excellent results in their original versions, as well as to analyse the relationship between the two. For this purpose, the adaptation of the technology acceptance survey and the AI literacy survey has been applied to a sample of 134 students from different Masters in Education programmes. The exploratory factor analysis and the subsequent confirmatory factor analysis have shown the validity of the adapted instrument.