Resumen de Manual d’itineraris de gestió micològica a Catalunya
Juan Martínez de Aragón Remirez de Esparza, Daniel Oliach Lesan, Rita Henriques, Eduardo Collado, Albert Morera Marra, Ángel Ponce, Carles Castaño, Joan Montón, Miquel Fortuny Navarro, Sergio de Miguel, Josu Alday Otxoa, José Antonio Bonet Lledós
Els fongs són components fonamentals de la biodiversitat, la productivitat i el funcionament dels ecosistemes forestals i el desconeixement sobre la presència de determinades espècies, i els efectes que tenen els canvis globals (canvi climàtic, canvis d’ús del sòl, etc.) sobre la seva continuïtat poden suposar una important pèrdua de biodiversitat.A més, els bolets constitueixen el principal recurs d’una important activitat socioeconòmica basada en la seva recol·lecció tant amb finalitats recreatives com comercials. Brinden també importants serveis ecosistèmics tant culturals, com de suport, regulació i aprovisionament al conjunt de la societat. Per això, conèixer quines estructures forestals afavoreixen la diversitat i la productivitat dels bolets i com la silvicultura pot contribuir a promoure el recurs micològic és fonamental per a la presa de decisions relacionades amb la gestió forestal multifuncional orientada a la provisió de múltiples serveis ecosistèmics.En aquest context, la “micosilvicultura” estudia les interaccions entre la dinàmica natural dels ecosistemes forestals i la seva gestió, amb l’objectiu de traslladar aquest coneixement a la definició de les millors pràctiques per a la sostenibilitat, conservació, productivitat i rendibilitat dels fongs. En la generació d’aquest coneixement ha jugat un paper fonamental l’ampli dispositiu experimental i de seguiment de fongs forestals establert a Catalunya pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), gestionat conjuntament amb la Universitat de Lleida.
