Mariona Genís Vinyals, Mercè Gisbert Cervera, Lucia Castro Hernández, Ignasi Pagès Arjona
La experiencia descrita forma parte del proyecto de innovación docente “Nuevos escenarios para el aprendizaje y la innovación docente”, el cual enfatiza la necesidad de integrar el trabajo interdisciplinario en la educación universitaria inicial. El objetivo de este proyecto es crear un escenario de aprendizaje para el diseño de espacios educativos, abordando de manera colaborativa el diseño pedagógico y arquitectónico, con una atención especial a la estructura tecnológica necesaria en la sociedad digital actual. Dos talleres interdisciplinarios, realizados con estudiantes de segundo año del doble grado en Educación Infantil y Primaria y alumnos del tercer año de Arquitectura, constituyen las actividades clave en este proyecto. Esta comunicación analiza, como el uso de herramientas analógicas y digitales en ambos talleres ayuda a establecer un lenguaje común entre estudiantes de distintas disciplinas y mejora la integración de aspectos técnicos en el proyecto en el caso de los estudiantes de arquitectura.
L'experiència descrita forma part del projecte d'innovació docent “Nous escenaris per a l'aprenentatge i la innovació docent”. El punt de partida d'aquest projecte és la necessitat d'incorporar el treball transdisciplinari en la formació inicial dels universitaris com a element clau del seu procés d'aprenentatge. L'objectiu d'aquest projecte és crear un escenari d'aprenentatge per al disseny de les escoles i centres formatius del futur, abordant de manera col·laborativa el disseny pedagògic i arquitectònic, amb una atenció especial a l'estructura tecnològica necessària a la societat digital actual. El taller transdisciplinari de disseny d'espais d'aprenentatge entre estudiants de segon curs del doble grau d'Educació infantil i primària i estudiants de tercer curs d'arquitectura és una de les activitats que s'han realitzat en aquest projecte d'innovació docent per assolir aquest objectiu. En aquesta activitat, aquesta comunicació analitza com l'ús d'eines analògiques i digitals ajuda a establir un llenguatge comú entre estudiants de diferents disciplines. També s'explora com, en el cas dels estudiants d'arquitectura, la incorporació intencionada d'aquestes eines pot ajudar tant en la gestió del temps com en la integració de sabers científico-tècnics i compositius-projectuals, habitualment fragmentats, en el taller de projectes d'arquitectura. L'objectiu del taller és que ambdós col·lectius d'estudiants dissenyin conjuntament un espai educatiu basat en l'enfocament pedagògic que els estudiants d'educació han elaborat prèviament. En concret, i com a objectius d'aprenentatge, es busca que els estudiants d'educació adquireixin conceptes relacionats amb el confort a l'espai educatiu. Els estudiants d'arquitectura incorporen coneixements tècnics -que solen aplicar-se en contextos abstractes- a un cas real amb condicions molt específiques per part de l'usuari. Per aquesta raó, el professorat ha seleccionat set aspectes de l'espai educatiu que la investigació (Barrett et al., 2015) indica que estan relacionats amb la millora de l'aprenentatge: el confort acústic, els vincles amb la natura, el confort tèrmic, la qualitat de l'aire, els materials, les textures i els colors, la il·luminació natural i artificial, el mobiliari i la tecnologia. D'aquests, els estudiants d'arquitectura treballen específicament a l'assignatura de construcció III el confort tèrmic i tangencialment els altres aspectes. L'estratègia metodològica es planifica perquè els estudiants d'educació s'apropin al fet projectual en l'àmbit de l'arquitectura i perquè els estudiants d'arquitectura incorporin coneixements tècnics en un context real dins d'una assignatura de l'àrea tècnica. El taller es va desenvolupar durant tres hores i el mètode didàctic utilitzat va ser el de l'aprenentatge basat en casos (Villazón Godoy, 2009). Aquest mètode implica que els estudiants han de desplegar diverses eines i estratègies projectuals de forma dirigida i en un temps molt breu. Un dels elements clau per assolir l'objectiu del taller és la temporalitat. Hi ha un treball previ asincrònic: per part de l'estudiantat d'educació elaborant el model pedagògic de cada centre i per part del professorat preparant la documentació tècnica necessària perquè tots els estudiants puguin aprofundir en els diferents temes de confort. Tot aquest material previ s'organitza per tipologies en un tauler digital Miro: articles científics, referències arquitectòniques i documents tècnics. La documentació està disponible per als estudiants unes setmanes abans, durant i després del taller. D'altra banda, la gestió del temps també està molt estructurada: es proposa una primera part en què es comparteix coneixement sobre el projecte pedagògic i l'element de confort que ha tocat a cada equip, una segona part de dibuix conceptual sobre paper, una tercera part de desenvolupament d'una maqueta i finalment es proposa la utilització d'una eina d'IA per obtenir una formalització més precisa d'alguns elements de confort de la proposta. L'ús condicionat de les diferents eines, alternant-se de l'analògic al digital durant les diferents fases del taller sincrònic de projectes és un altre dels elements fonamentals de la proposta pedagògica. Aquest ús no només es condiciona a nivell temporal, sinó que s'estableixen paràmetres comuns amb l'ús de material i el programari: rotlle de paper i retolador per al dibuix conceptual, escala 1:25 per a totes les maquetes i l'ús de l'aplicació lookx AI cloud per a la renderització de les propostes. Hi ha conclusions a tres nivells: en el cas del professorat es posa de relleu la importància del disseny d'accions formatives des d'una perspectiva interdisciplinària; des del punt de vista dels estudiants d'educació s'adquireix la consciència del vincle que ha d'existir entre el projecte pedagògic i la seva concreció en l'espai, mentre que en el cas dels estudiants d'arquitectura són capaços de gestionar simultàniament aspectes projectuals, compositius i tècnics en un context real. Per acabar i de forma transversal, es destaca com l'ús parametritzat de diferents eines analògiques i digitals ha facilitat el treball interdisciplinari tant entre el professorat com l'estudiantat d'ambdues disciplines.
The described experience is part of the educational innovation project "New Scenarios for Learning and Educational Innovation," which emphasizes the need to integrate interdisciplinary work in early university education. The aim of this project is to create a learning environment for the design of educational spaces, collaboratively addressing both pedagogical and architectural design, with a special focus on the technological framework needed in today's digital society. Two interdisciplinary workshops, conducted with second-year students from the dual degree in Early Childhood and Primary Education and third-year Architecture students, form the key activities of this project. This communication analyzes how the use of analog and digital tools in both workshops helps establish a common language among students from different disciplines and enhances the integration of technical aspects in the project in the case of architecture students.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados