Pedagogia a Catalunya: dos-cents cinquanta anys de les Instruccions per a l'ensenyança de minyons de Baldiri Reixac, cent anys del'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

Aquesta edició està dedicada a la commemoració dels dos-cents cinquanta anys de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons de Baldiri Reixac i dels cent anys de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Fent un repàs de tota la pedagogia catalana i del paper crucial que Baldiri Reixac tingué en el seu temps i encara avui dia, aquest és un estudi sobre la seva història i la seva evolució. Des del segle XIX, amb la Revolució industrial i la Renaixença, la posterior renovació pedagògica al primer terç del segle XX, fins a l’aparició de la idea de construir un país a través de l’educació amb el Noucentisme i la formació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la seva obra pedagògica. Ofereix, a més, una visió cap al futur de Catalunya, basada en la resistència cultural i la renovació pedagògica i l’educació no escolar, com ara l’escoltisme i el moviment de colònies i casals. Pel que fa a l’educació catalana, mestres d’escoles públiques i privades així com el magisteri català han invocat Baldiri Reixac per tal de defensar i fer l’escola en català, sempre que s’ha intentat imposar a Catalunya una llengua que no és la del país a les escoles. L’afirmació de Reixac sobre aquesta qüestió, “entre totes les llengües, la que amb més perfecció duen saber los minyons és la llengua pròpia de sa pàtria”, es troba en les Instruccions per a l’ensenyança de minyons.