Información General

• Autores: Carmel Ferragud Domingo
• Editores: Afers
• Año de publicación: 2019
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-16260-71-3
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Carmel Ferragud: Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500), Catarroja-Barcelona, Afers, 2019, 197 pp. ISBN: 978-84-16260-71-3

    Manuel Ruzafa García (res.)

    Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, ISSN-e 2695-9747, ISSN 0212-2480, Nº 21, 2019-2020, págs. 267-268

  • La medicina a la Xàtiva medieval

    Frederic Aparisi Romero (res.)

    Caràcters (Picassent): és una revista de llibres, ISSN 1132-7820, Nº. 88, 2019, págs. 36-37

  • Carmel Ferragud. Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500). Catarroja-Barcelona Afers; 2019

    Fernando Serrano Larráyoz

    Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam, ISSN 0211-9536, Vol. 40, Nº. 1, 2020, págs. 237-241

  • Carmel Ferragud Domingo, Una ciutat medieval en cerca de la salut, (Xàtiva, 1250- 1500), Catarroja, País Valencià, Editorial Afers, 2019, 213 pp. ISBN 978-84-16260-71-3.

    Luz Ballart Ruiz

    Anuario de estudios medievales, ISSN 0066-5061, Vol. 51, Nº 1 (enero-junio), 2021, págs. 418-418

Resumen

• Les flames que acabaren amb quasi tota la documentació històrica de Xàtiva no han impedit a l’autor fer una minuciosa tasca de recerca arxivística per a reconstruir la difusió i el paper social de la medicina a la capital de la Costera durant la tardor medieval. Dos segles i mig d’història xativina permet veure les transformacions de la pràctica mèdica. Des dels primers barbers fins als insignes metges formats a les universitats de fora de la Corona d’Aragó, al servei de papes i reis, com també de dones, ben considerades per la seua competència, o apotecaris que subministraven medicaments, aquest llibre presenta un ampli mosaic d’individus dedicats a prevenir malalties i guarir malalts. Així mateix, mostra l’esforç de les autoritats municipals per garantir-se una presència permanent de professionals de prestigi, i també d’aconseguir l’entorn urbà més saludable possible. Perquè la utilitat de la medicina, fonamentada sobre el paradigma galenista, va anar més enllà de la curació dels malalts, i es va constituir en una peça clau per a l’organització acurada de la societat. Hospitals, presons, convents, tribunals..., qualsevol institució va ser, d’alguna manera, medicalitzada.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)