Resumen de Cobles e lays, danses e bon saber: l'última cançó dels trobadors a Catalunya : llengua, forma, edició
Anna Alberni Jordà (coord.), Simone Ventura (coord.)
Aquest volum recull els treballs presentats al seminari internacional del projecte The Last Song of the Troubadours. Linguistic Codification and Construction of a Literary Canon in the Crown of Aragon, XIV-XVth Centuries (European Research Council, FP 7 2009-2013-240170), celebrat a la Universitat de Barcelona el 24 de maig del 2013. La poesia del corpus pres en consideracio, escrita a Catalunya entre els segles XIV i XV, es caracteritza per una varietat formal que es manifesta sense trencaments en els temes ni en l'estil, encara arrelats a la fin'amor dels trobadors i al genere que n'es la maxima expressio, la canco. Per aixo, adoptant la perspectiva de la posteritat, es pren com a titol un conegut vers d'Ausias March, "cobles e lays, danses e bon saber / lo dret d'Amor no poden conquerer" (Ja tots mos cants me plau metre en oblit). Allo que March deixa enrere es la poesia entesa com un exercici lligat al gai saber: uns generes, una metrica, una diccio que son portadors d'una manera estilitzada de parlar de l'amor, i una llengua poetica que, des de l'epoca dels trobadors, s'associa al codi cortes. Tots els articles del volum excepte el darrer, dedicat a les fonts documentals, tenen en comu una atencio especial als aspectes formals del text i a la seva transmissio: d'una banda, l'estudi del llenguatge entes com el lloc per excel-lencia on s'actualitza la creativitat dels autors i on aquests dialoguen amb els autors del passat; de l'altra, la manera com les obres s'han transmes i llegit al llarg de la historia.
