El léxico técnico de la fotografía en español del S.XIX

• Autores: Raquel Gállego Paz
• Directores de la Tesis: Cecilio Garriga Escribano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2002
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Manuel Blecua Perdices (presid.), Maria Bargalló Escrivà (secret.), Juan Gutiérrez Cuadrado (voc.), Esther Forgas Berdet (voc.), María Nieves Vila Rubio (voc.)
• Materias:
  • Lingüística
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • L'objectiu de la tesi que porta per titol El léxico técnico de la fotografía en español en el siglo XIX es documentar la creació de térmes relacionats amb la fotografia en espanyol. La necessidad de delimitar l'àmbit d'aquest estudi m'ha portat a establir uns límits temporals i restringir làmbit de la investigació: així, tractaré l'aparició de la fotografia i seguiré la seva evolució al llarg del segle XIX, sense arribar al desenvolupament de la fotografia en color.RESULTATS OBTINGUTS:Pel que fa als dicccionaris acadèmics del segle XIX, s'ha observat que el nombre de noves veus relacionades amb la tècnica fotogràfica va creixent en les succesives edicions de manera paral.lela al desenvolupament que experimenta la tècnica en qüestió.L'actitud de l'Acadèmia quant a l'adopció de tecnicismes afecta també d'una manera significativa al ritme de les incorporacions, donant com a resultat un major nombre de noves accepcions a les edicions més importants en aquest sentit. Encara que els termes tècnics en general apareguin abans en els textos dels especialistes que en les obres lexicogràfiques, resulta significatiu que els termes relacionats amb la fotografia no es comencin a recollir al Diccionario Académico fins més de mig segle més tard. Aquesta tendència, que es pot observar als diccionaris de la Corporación des de la invenció de la fotografia, s'ha mantingut amb el pas del temps malgrat la gran popularització que ha experimentat aquesta tècnica, donant com a resultat una presència molt baixa d'aquest tipus de termes en l'última edició del DRAE.D'altra banda, l'estudi dels diccionaris no acadèmics del XIX, ens ha mostrat com aquestes obres lexicogràfiques mostran una tendencia a recollir el vocabulari científic molt més aviat i amb més gran quantitat que les de la Real Academia.D'aquesta manera, la representació del vocabulari de la fotografia en aquests diccionaris es molt més gran que a les de la Academia, que es veurà tembé influida per la nova corrent lexicogràfica i començarà a augmentar el cabdal de veus d'especialitat al seu repertori.En relació als textos, l'augment de veus especialitzades a mesura que vaavançant el segle no presenta un creixement tant gran com els diccionaris, de manera que als primers manuals de fotografia figura ja una gran part del vocabulari estudiat.D'altra banda, els termes presenten una gran falta de fixació, que es deu a que la fotografia és encara una tècnica molt jove durant tot el segle XIX. Molts d'aquests termes no son creacions pròpies de la fotografia, sinó que aquesta ciència els toma d'altres àmbits d'especialitat (com la química, la física, la óptica o la pintura) o de la llengua general, sense variar substancialment el seu significat (ácido acético, lente, caballete, etc.) o amb un canvi significatiu (diafragma, amplificar, cliché, etc.). Altres vegades, juntament amb les noves realitats es creen també noves denominacions, com enfocar, fotografía, camara fotográfica, etc. Per últim, en quant a la forma de les veus pròpies de la fotografia, destaquen les unitats pluriverbals, que permeten descriure i classificar conceptes.