Les pràctiques narratives en la formació de la identitat del mestre. Una etnografia educativa entorn l' autobiografia educativa en la formació inicial de mestres
- Autores: Mercè Cols Catasús
- Directores de la Tesis: Remei Arnaus i Morral (dir. tes.), María del Mar Esteve (codir. tes.), José Contreras Domingo (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Asunción López Carretero (presid.), Xavier Besalú Costa (secret.), Mariona Dalmau Montalà (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación y Sociedad por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El tema d’estudi d’aquesta tesi són les pràctiques narratives, específicament, l’autobiografia educativa, en la formació inicial de mestres a través d’una metodologia qualitativa, concretament de l’etnografia educativa i circumscrita en el cas singular dels estudiants de primer curs del Grau d’Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), amb la intenció de defensar les pràctiques narratives - que donen un lloc privilegiat a l’experiència i a la reflexió - com a mètodes especialment adequats i renovadors en la formació universitària dels mestres.
Hi ha cinc qüestions que han anat sortint i aflorant durant el procés de recerca i que han esdevingut eixos claus i concloents de la investigació: 1. Construir saber pedagògic des de l’experiència i des de la reflexió dels estudiants. He constatat com els estudiants han construït saber pedagògic des de l’experiència a través de l’autobiografia educativa i m’he pogut adonar de la importància que aquesta té a l’hora de construir-lo. L’anàlisi i la interpretació dels relats i de les narratives dels estudiants palesen com ells tenen la possibilitat de passar del passat escolar viscut al present com a mestres en formació i, sobretot, de projectar-se en el futur com a docents; igualment, mostren la diversitat d’idees integrades, agafades de la realitat i de la seva vida escolar, i sobre les quals han construït un saber pedagògic.
2. La narrativa i la construcció de la identitat docent Aquesta recerca m’ha donat l’oportunitat de comprovar la vinculació estreta que existeix entre la narrativa i la maduració i la construcció de la identitat docent. És a dir, com escriure ajuda els estudiants a madurar i a construir la identitat docent, quan tot just inicien la seva formació com a mestres. L’ús de la narrativa ajuda els estudiants a mostrar-se, a conèixer-se a si mateixos i a reconèixer-se tal com són, és a dir, quan els alumnes relaten i es relaten comprenen millor la singularitat de cadascú - la d’ells mateixos, però també la dels altres, la dels seus companys. - A través de les narracions els estudiants es posicionen, projecten les expectatives que tenen sobre l’educació en general i sobre la seva futura feina, aclareixen les seves opinions, els seus punts de vista i les seves opcions educatives. En definitiva, gràcies a la pràctica de la narrativa autobiogràfica, els estudiants desenvolupen, maduren i creixen en la seva identitat docent; són partícips d’una transformació en la construcció de la identitat docent.
3. La dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal amb l’acompanyament o el guiatge d’un tutor experimentat M’ha possibilitat constatar la importància d’aquest treball en un espai o marc de grup reduït i, concretament, la manera com es dinamitza. Això és, una dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal. He vist com la pròpia vida del grup(s) creix i es desplega gràcies al diàleg, a la participació, a la implicació i a la donació dels estudiants al grup. I tot això ho fan amb el guiatge d’un professor-tutor que ha de ser sòlid intel•lectualment i amb coneixement directe de la pràctica educativa escolar, que els acompanya amb exigència i rigor, i que els ajuda a construir una bastida a partir de la qual construir coneixement i reflexió pedagògica.
4. Una metodologia de treball universitari a la formació de mestres La recerca m’ha possibilitat, també, fer una reflexió sobre la metodologia de treball universitari, de pensar com es pot treballar en la formació inicial de mestres a la universitat.
5. Una clau per a replantejar el currículum dels estudis d’Educació Aquesta investigació m’ha permès descobrir una manera, una nova clau d’accés al currículum dels estudis d’Educació. La pràctica de la narrativa de l’autobiografia educativa m’ha mostrat una manera d’atansar-se i d’obrir el currículum des de l’experiència. Així he pogut constatar que a partir dels relats dels estudiants - des de les seves experiències i reflexions educatives -s’obre una possibilitat diferent d’abordatge de continguts i de competències.
