Reversión del estado de hígado graso no alcohólico por intervención dietética y de ejercicio en pacientes con síndrome metabólico
- Autores: Sofía Montemayor Frías
- Directores de la Tesis: Cristina Bouzas Velasco (dir. tes.), Maria del Mar Bibiloni Esteva (dir. tes.), Josep Antoni Tur Marí (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rosario Pastor Martín (presid.), Antoni Sureda Gomila (secret.), Rogelio Salas García (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Nutrición y Ciencias de los Alimentos por la Universidad de Granada y la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
- español
La enfermedad del hígado graso no alcohólico (EHGNA) se define como la acumulación de grasa hepática en ausencia de una etiología coexistente de enfermedad hepática crónica o una causa secundaria de esteatosis (drogas, consumo significativo de alcohol o estados metabólicos heredados o adquiridos). Es una de las enfermedades no transmisibles más frecuentes en el mundo y es una afección hepática potencialmente grave que se traduce en importantes gastos sanitarios, pérdidas económicas y una reducción de la calidad de vida relacionada con la salud a nivel social. Con frecuencia el EHGNA se reconoce como la manifestación hepática del síndrome metabólico (SMet). Además, la presencia de SMet es el factor de riesgo más fuerte para EHGNA y esteatohepatitis no alcohólica (EHNA). Las intervenciones de dieta y ejercicio son la primera línea de tratamiento, con el objetivo principal de controlar el peso corporal y los factores de riesgo cardiometabólicos relacionados con el síndrome metabólico. En las primeras etapas de EHGNA, una dieta saludable y una pérdida de peso de al menos un 7% pueden ser suficientes. En estadios más avanzados, alto riesgo genético o, en presencia de diabetes, puede ser necesaria una intervención intensificada en el estilo de vida reforzada con tratamiento farmacológico. El manejo de la EHGNA debe consistir en tratar la enfermedad hepática, así como las comorbilidades metabólicas asociadas, como la obesidad, la hiperlipidemia, la resistencia a la insulina y DMT2. Sin embargo, ningún producto farmacéutico específico está actualmente aprobado por la Food and Drug Administration (FDA) para EHNA. Se están investigando fármacos dirigidos a la inflamación y la fibrogénesis, pero con un éxito clínico limitado. Hay indicios de que la dieta puede desencadenar o prevenir la acumulación de lípidos hepáticos al influir en la interacción entre el hígado, el intestino y el tejido adiposo, independientemente de la ingesta de energía. La composición de macronutrientes de una dieta está asociada con el desarrollo de EHGNA/EHNA. Por lo tanto, la dieta juega un papel importante. Debido a que la pérdida y el mantenimiento del peso siguen siendo un desafío considerable para muchas personas, posiblemente, modificar la composición de la dieta con o sin una dieta restringida en calorías puede ser una estrategia factible y sostenible para el manejo de EHGNA.
El objetivo general de la presente tesis doctoral es comparar y evaluar la eficacia de los patrones dietéticos en la progresión, mejora o reversión de los parámetros de EHGNA y SMet con intervenciones personalizadas y aumento del gasto energético en pacientes con obesidad y que presentan al menos tres de los principales rasgos del Síndrome Metabólico.
El estudio incluye pacientes adultos, de 40 a 60 años, con SMet y EHGNA diagnosticada por ecografía, que participan en un ensayo de intervención de 12 meses sobre la modificación de los hábitos de estilo de vida.
Los resultados muestran que los pacientes con EHGNA y SMet, diagnosticada por resonancia magnética nuclear, al adherirse a las intervenciones dietéticas hipocalóricas personalizadas y el aumento de la actividad física pueden mejorar la EHGNA. Además, los participantes que presentaron grandes cambios en la adherencia a la MedDiet, mostraron un menor contenido de grasa intrahepática, disminución del peso corporal, circunferencia de cintura, IMC, TG, presión arterial sistólica y presión arterial diastólica. Tomados en conjunto los resultados, se destaca el papel positivo de la dieta personalizada, según el modelo de la Dieta Mediterránea, sobre la salud metabólica y del hígado, para la reversión de los depósitos de la grasa intrahepática, además de mejorar las características del síndrome metabólico.
- català
La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) es defineix com l'acumulació de greix hepàtic en absència d'una etiologia coexistent de malaltia hepàtica crònica o causa secundària d'esteatosi (drogues, consum significatiu d'alcohol o estats metabòlics heretats o adquirits). És una de les malalties no transmissibles més freqüents al món i és una afecció hepàtica potencialment greu que es tradueix en importants despeses sanitàries, pèrdues econòmiques i una reducció de la qualitat de vida relacionada amb la salut a nivell social. Sovint la MFGNA es reconeix com la manifestació hepàtica de la síndrome metabòlica (SMet). La presència de SMet és el factor de risc més fort per a MFGNA i esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA).
Les intervencions de dieta i exercici són la primera línia de tractament, amb l'objectiu principal de controlar el pes corporal i els factors de risc cardiometabòlics relacionats amb la síndrome metabòlica. A les primeres etapes de MFGNA, una dieta saludable i una pèrdua de pes d'almenys un 7% poden ser suficients. En estadis més avançats, alt risc genètic o, en presència de diabetis, pot ser necessària una intervenció intensificada a l'estil de vida reforçada amb tractament farmacològic. El maneig de la MFGNA ha de consistir a tractar la malaltia hepàtica, així com les comorbiditats metabòliques associades, com l'obesitat, la hiperlipidèmia, la resistència a la insulina i DMT2. Malgrat això, cap producte farmacèutic específic està actualment aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) per a EHNA. S'estan investigant fàrmacs adreçats a la inflamació i la fibrogènesi, però amb un èxit clínic limitat. Hi ha indicis que la dieta pot desencadenar o prevenir l'acumulació de lípids hepàtics en influir en la interacció entre el fetge, l'intestí i el teixit adipós, independentment de la ingesta d'energia. La composició de macronutrients d'una dieta està associada amb el desenvolupament de MFGNA /EHNA.
Per tant, la dieta hi juga un paper important. Com que la pèrdua i el manteniment del pes segueixen sent un desafiament considerable per a moltes persones, possiblement, modificar la composició de la dieta amb o sense una dieta restringida en calories pot ser una estratègia factible i sostenible per al maneig de MFGNA.
L'objectiu general de la present tesi doctoral és comparar i avaluar l'eficàcia dels patrons dietètics en la progressió, la millora o la reversió dels paràmetres de MFGNA i SMet amb intervencions personalitzades i augment de la despesa energètica en pacients amb obesitat i que en presenten almenys tres dels principals trets de la Síndrome Metabòlica.
L´estudi inclou pacients adults, de 40 a 60 anys, amb SMet i MFGNA diagnosticada per ecografia, que participen en un assaig d´intervenció de 12 mesos sobre la modificació dels hàbits d´estil de vida.
Els resultats mostraren que els pacients amb MFGNA i SMet, diagnosticada per ressonància magnética nuclear, basant-se en intervencions dietètiques hipocalòriques personalitzades i la millora de l'activitat física poden millorar la MFGNA. A més, els participants que varen presentar grans canvis en l'adherència a la MedDiet mostraren un menor contingut de greix intrahepàtic, menor pes corporal, circumferència de cintura, IMC, TG, pressió arterial sistòlica i pressió arterial diastòlica. Considerats els resultats en conjunt, es destaca el paper positiu de la dieta personalitzada, basada en el patró de Dieta Mediterrània, sobre la salut metabòlica i del fetge, amb reversió dels dipòsits del greix intrahepàtic, i la millora de les característiques de la síndrome metabòlica.
- English
Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is defined as the accumulation of hepatic fat in the absence of a coexisting etiology of chronic liver disease or a secondary cause of steatosis (drugs, significant alcohol consumption, or inherited or acquired metabolic states). It is one of the most common non-communicable diseases in the world and is a potentially serious liver condition that translates into significant health costs, economic losses, and a reduction in the quality of life related to health at a societal level. NAFLD is often recognized as the hepatic manifestation of the metabolic syndrome (MetS). The presence of MetS is the strongest risk factor for NAFLD and Non-Alcoholic Steatohepatitis (NASH).
Diet and exercise interventions are the first line of treatment, with the primary goal of controlling body weight and cardiometabolic risk factors related to metabolic syndrome. In the early stages of NAFLD, a healthy diet and weight loss of at least 7% may be enough. In more advanced stages, high genetic risk or, in the presence of diabetes, an intensified lifestyle intervention reinforced with pharmacological treatment may be necessary. Management of NAFLD should consist of treating liver disease as well as associated metabolic comorbidities, such as obesity, hyperlipidemia, insulin resistance, and T2DM. However, no specific pharmaceutical product is currently approved by the Food and Drug Administration (FDA) for NASH. Drugs targeting inflammation and fibrogenesis are being investigated, but with limited clinical success. There are indications that diet may trigger or prevent hepatic lipid accumulation by influencing the interaction between the liver, intestine, and adipose tissue, independent of energy intake. The macronutrient composition of a diet is associated with the development of NAFLD/NASH. Therefore, diet plays an important role. Because weight loss and maintenance remain a significant challenge for many people, modifying diet composition with or without a calorie-restricted diet may possibly be a feasible and sustainable strategy for NAFLD management.
The general objective of this doctoral thesis is to compare and evaluate the efficacy of dietary patterns in the progression, improvement, or reversal of NAFLD and MetS parameters with personalized interventions and increased energy expenditure in obese patients with at least three of the main features of the Metabolic Syndrome.
The study includes adult patients, aged 40 to 60 years, with MetS and NAFLD diagnosed by ultrasound, who are participating in a 12-month intervention trial of lifestyle behavior modification.
The results showed that patients with NAFLD and MetS, diagnosed by NMR, by adhering to personalized hypocaloric dietary interventions based on MedDiet and increasing physical activity can improve NAFLD. Moreover, the participants who showed high changes in adherence to the MedDiet, showed lower intrahepatic fat contents, decreased body weight, waist circumference, BMI, TG, systolic blood pressure and diastolic blood pressure. Taken together, the results highlighted the positive role of the personalized diet, based on Mediterranean Dietary pattern, on metabolic and liver health, for the reversal of intrahepatic fat contents, and improving the characteristics of metabolic syndrome.
- español
