Adaptacions del còlon de rata al contingut en sodi de la dieta: paper del sistema renina-angiotensina-aldosterona i de la vasopressina
- Autores: Esther Cristìà Civit
- Directores de la Tesis: Miquel Moretó Pedragosa (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rosaura Farré Rovira (presid.), Carlos Garriga (secret.), Mónica Palmada Fenés (voc.), Susana Castel Gil (voc.), Julián Panés (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La tesi doctoral engloba lestudi de les adaptacions funcionals i estructurals que es produeixen en el còlon distal deguts als canvis en la ingesta de sodi. En concret sha estudiat el paper de tres hormones, langiotensina II, laldosterona i la vasopressina, en el transport de Na+, en la permeabilitat de lepiteli i en el desenvolupament miofibroblàstic de la zona pericriptal.
Mitjançant un model animal dactivació del RAAS en rata, shan reproduït les adaptacions funcionals i estructurals en la mucosa del còlon distal en ladaptació duna dieta amb alt contingut en sodi (HS) a una dieta amb baix contingut en sodi (LS). Després de tan sols 3 dies de dieta LS augmenta el transport electrogènic de sodi i disminueix la permeabilitat del teixit, fet que es confirma per un augment en la densitat de les unions estretes, concretament de lexpressió de claudina 4, i per un augment en la resistència transepitelial. Sha confirmat que en tan sols tres dies de dieta LS, la capa de miofibroblasts presents en la zona pericriptal prolifera, ja que augmenta lexpressió dalfa-actina de múscul llis i la síntesi de collagen IV, augmenta lexpressió de les unions adherents que uneixen aquests miofibroblasts, concretament dE- i OB-caderina, i es produeix acumulació de sodi en aquesta zona pericriptal. El tractament amb captopril, inhibidor de lECA, losartan, inhibidor dels ATr1, o espironolactona, antagonista del receptor mineralcorticoide, reverteix aquests efectes, confirmant la implicació de langiotensina II i laldosterona.
Per determinar el paper concret de langiotensina II i de laldosterona en aquests efectes sha posat a punt un model animal dactivació del RAAS minimitzant la síntesi daldosterona mitjançant una operació dadrenalectomia i controlant la concentració plasmàtica dambdues hormones mitjançant la seva infusió exògena. Laldosterona, sense la presència dangiotensina II, aconsegueix reproduir els efectes de la dieta LS augmentant el transport electrogènic de sodi, disminuint la permeabilitat del teixit, incrementant la resistència transepitelial, afavorint el creixement miofibroblàstic i augmentant lacumulació de sodi a la zona pericriptal. Langiotensina II, en canvi, per si sola no reprodueix aquests efectes. Els resultats obtinguts estan recollits en dues publicacions (Moretó et al., 2005; Cristià et al., 2005).
També shan estudiat els efectes del grau de deshidratació sobre les funcions del còlon distal, comprovant la implicació directa de la vasopressina i determinant els receptor implicats. Tant la deshidratació com concentracions elevades de vasopressina donen lloc a una disminució de la permeabilitat del teixit, un augment en lacumulació de sodi a la zona pericriptal i un augment del creixement miofibroblàstic. Ambdós tipus de receptors, V1 i V2, hi estan implicats. Aquests resultats, tot i ser similars a les accions de laldosterona, no han demostrat un sinergisme entre ambdues hormones. A més, sha confirmat lexpressió daquaporina-2 (AQP-2) en la mucosa del còlon distal i laugment de la seva expressió tant en estats de deshidratació com dadministració de vasopressina. Lexpressió dAQP-2 està mitjançada pel receptor V2, ja que tan sols el tractament amb Tolvaptan, un antagonista específic daquests receptors, linhibeix.
Aquest estudi destaca laldosterona com lhormona clau de les adaptacions del còlon distal al disminuir la ingesta de sodi de la dieta, descartant un paper directe de langiotensina II en aquests efectes. En condicions de deshidratació, la vasopressina també disminueix la permeabilitat de lepiteli i indueix el desenvolupament de la beina pericriptal, a més de regular el moviment daigua a través daquaporines mitjançant els seus receptors V2 al còlon distal de rata.
" SUMMARY:
Fluid and electrolyte absorption by colonic crypts depends on the transport properties of crypt cellular and paracellular routes and of the pericryptal sheath. During the transition from a high-Na+ (HS) to a low-Na+ (LS) diet there are changes in the colonic crypt wall and pericryptal sheath. The effect of angiotensin II, aldosterone and vasopressin in these changes was studied. The extracellular Na+ concentration in isolated rat distal colonic mucosa was determined by confocal microscopy using a low-affinity Na+-sensitive ?uorescent dye (Sodium red, and Na+-insensitive BODIPY) bound to polystyrene beads. Crypt permeability to FITC-labelled dextran was monitored by its rate of escape from the crypt lumen into the pericryptal space. Mucosal ion permeability was estimated by transepithelial electrical resistance (TER) and amiloride-sensitive short-circuit current. Different epithelial, myofibroblasts and extracellular matrix proteins and membrane receptors were determined by immunolocalization. After only 3 days of a LS diet all colonic changes were reproduced, a decrease in crypt wall permeability, an increase in electrogenic sodium transport and a growth in the pericryptal space, that produced an increase in Na+ accumulation in the pericryptal space. The treatment with captopril, losartan and spironolactone reversed all these effects, showing the implication of angiotensin II and aldosterone. High plasma aldosterone concentrations, independently of the diet or angiotensin II, decreased crypt wall dextran permeability, increased TER, increased Na+ accumulation in the pericryptal sheath and ENaC expression, increased extracellular matrix, membrane receptors and myo?broblast proteins. Angiotensin II did not reproduced LS diet effects. High vasopressin plasma concentration raised alpha-SMA expression in the pericryptal sheath, increased the pericryptal Na+ accumulation in this space and caused a reduction of crypt wall permeability. All these effects were reversed by selective blocking of V1 and V2 receptors. Dehydration and vasopressin infusion increased AQP-2 expression in distal colonic mucosa, an effect mediated by the V2 receptor, as only the specific V2 receptor antagonist inhibited this effect. In conclusion, these ?ndings show that aldosterone alone is responsible for the adaptative changes in the colonic crypts of distal colon due to the sodium content and that vasopressin has similar effects as aldosterone in permeability and growth development. "
