Interacció entre infants i formes d'organització de l'activitat conjunta

• Autores: Teresa Segués Morral
• Directores de la Tesis: César Coll Salvador (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Javier Onrubia Goñi (secret.), Rosa Colomina Álvarez (voc.), M. Pilar Lacasa Díaz (voc.), Enric Valls Giménez (voc.)
• Materias:
  • Psicología
    • Psicopedagogía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • English

    The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content the imaginary world of gnomes.

    A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).

    The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching. "

  • català

    Des de la Concepció Constructivista de lEnsenyament i lAprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), laprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i datribució de sentit i lensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des daquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és lestudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en làmbit de la interactivitat, entesa com larticulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context dactivitat específic.

    Estudis vinculats a lesmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model danàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes dinfluència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de lensenyant cap a laprenent. Ambdós mecanismes shan identificat fins el moment, en làmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte dajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric daquesta relació. Com a tal, lagent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que lactivitat conjunta pot adoptar mentre que, laprenent infant col.labora activament en aquest procés. Lasimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma dinteracció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció dactivitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes dinfluència educativa. Aquest interès sincrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals shi afegeix la proposta duna tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, sadreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996).

    Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, lobjectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que lactivitat conjunta sorganitza i evoluciona si és que sorganitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables daquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. Lenfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en lanàlisi de casos coherent al model danàlisi de la interactivitat.