The effect of emotional and genetic factors on nutritional status in a school-based population

• Autores: Estefanía Aparicio Llopis
• Directores de la Tesis: Josefa Canals Sans (dir. tes.), Maria Victoria Arija Val (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2015
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Luis Moreno Aznar (presid.), Verónica Luque Moreno (secret.), Nathalie Michels (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Antropología (física)
      • Hábitos alimentarios
  • Ciencias agrarias
    • Ciencias veterinarias
      • Nutrición
  • Ciencias médicas
    • Salud publica
  • Psicología
    • Psicología del niño y del adolescente
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Basant-nos en les dades d’un estudi longitudinal de tres anys, el nostre objectiu va ser valorar l’efecte de la psicopatologia emocional sobre la ingesta dietètica i l’adipositat en una mostra escolar de la preadolescencia a la adolescència, observant l’influencia factors genètics. Valorarem la depressió, l’ ansietat, l’ antropometria, la composició corporal, el consum alimentari, l’activitat física i els polimorfismes MAOA-uVNTR i 5-HTTLPR. A més, hem desenvolupat un model conceptual de prevenció i tractament de l’obesitat infantil . Els nostres resultats mostren que la psicopatologia emocional en la preadolescencia es va associar amb un major increment de pes i de greix abdominal, encara que amb certes diferencies en la relació amb cada tipus d’ansietat i depressió segons el gènere. Quan els símptomes emocionals es mantingueren o aparegueren en la adolescència, vam observar que les noies eren més propenses d’adherir-se a un patró de dolços i d’aliments greixosos i a presentar una baixa adherència a la dieta mediterrània. Així mateix, les noies amb MAOA-uVNRT d’alta activitat i símptomes emocionals, mostraren comportaments no saludables associats amb l’obesitat, mentre que, el nois presentaren una disminució del pes. A més, les noies amb el polimorfisme 5-HTTLPR SS/SL, amb o sense símptomes emocionals, mostraren una major adherència al patró de dolços i aliments greixosos. Addicionalment, el nostre model conceptual va indicar que la desregulació emocional en la infantesa podria ser la unió entre l’estrès i l’obesitat. En conclusió, els símptomes emocionals i els factors genètics durant l’adolescència tenen una influencia sobre l’estat nutricional, principalment en les noies, conduint-les cap a comportaments no saludables relacionats amb l’obesitat. Per tant, fomentar la regulació emocional podria ser un nou enfoc efectiu en la prevenció i tractament de l’obesitat infantil.