Si bé la relació entre tecnologia i rendiment humà ha estat estudiada des de fa dècades, la pràctica indica que els beneficis esperats de la tecnologia encara no es materialitzen totalment. En aquest context, aquesta tesi ha detectat tres oportunitats per contribuir a una millor comprensió d'aquesta relació. Primerament, la literatura prèvia s'ha desenvolupat en vessants separats i ha prioritzat el component humà —com la psicologia industrial— o bé el component tecnològic —com els models d'impacte de la tecnologia sobre el rendiment— amb escassos punts de trobada entre l'un i l'altre. Tanmateix, la perspectiva de sistemes reconeix que el rendiment ha de ser explicat de manera multidimensional a través de factors vinculats als diversos components. En aquesta mesura, cal conèixer quins factors dels diferents components —i les seves interrelacions— incideixen en el rendiment. En segon lloc, els models d'impacte de la tecnologia han considerat el sistema d'informació sobretot pel que fa al rol de proveïdor d'informació i, en aquesta línia, estudien factors com la qualitat del sistema o la qualitat de la informació per explicar la utilitat d'un sistema. Diversos autors assenyalen, però, que el proveïment d'informació no és l'únic rol d'un sistema atès que aquest compleix a més a més el d'automatitzar tasques, que també pot incidir en la utilitat. És per això que cal conèixer si factors derivats del rol "automatitzar" incideixen en la utilitat. En tercer lloc, els models d'impacte de la tecnologia consideren relacions directes entre els antecedents (qualitat del sistema i qualitat de la informació) i la utilitat, tot i que una relació directa pot limitar la comprensió del mecanisme mitjançant el qual els antecedents es relacionen amb la utilitat. Alguns autors suggereixen que la classe d'ús o rol d'un sistema pot intervenir en aquesta relació. Per tant, cal conèixer si variables interventores derivades dels diferents rols poden ajudar a entendre amb més profunditat aquesta relació. En aquest marc, la tesi proposa tres models per analitzar les bretxes assenyalades. Primerament, amb el fonament de la perspectiva de sistemes, concilia la psicologia industrial i els models d'impacte de la tecnologia i proposa quins factors de l'individu — coneixement de la tasca i del sistema—, de la tecnologia —facilitat i utilitat del sistema— i de la tasca —facilitat de la tasca— i les seves interrelacions expliquen el rendiment. En segon lloc, basant-se en el model d'impacte de Seddon (1997), el qual considera que la qualitat de la informació i la qualitat del sistema expliquen la utilitat, afegeix el factor nivell d'intervenció del sistema (o nivell d'automatització) com a antecedent de la utilitat. En tercer lloc, fonamentat en la literatura sobre els rols d'un sistema d'informació, proposa un model en què el nivell d'assistència tant en el rol "automatitzar" com en el rol "informatitzar" condiciona la relació entre els antecedents (qualitat del sistema, qualitat de la informació i nivell d'intervenció del sistema) i la utilitat. Per a l'avaluació empírica s'utilitza el qüestionari com a mètode de recol•lecció de dades, el qual es construeix sobre la base d'instruments utilitzats anteriorment. S'obtenen dades de 246 usuaris de sistemes d'informació provinents de diverses àrees funcionals i sectors industrials. Les dades s'analitzen mitjançant el model d'equacions estructurals. Els resultats mostren: 1) Els factors proposats, associats als diferents components i les seves interrelacions, expliquen el rendiment. 2) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció són antecedents de la utilitat i, davant la presència d'aquests factors, la qualitat del sistema no resulta significativa i el resultat s'atribueix al fet que possiblement l'individu valora més els factors que donen suport directament a les seves activitats diàries que els atributs vinculats a la interfície. 3) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció impacten en la utilitat a través dels dos rols, però la qualitat de sistema només hi impacta a través del rol "informatitzar", no a través del rol "automatitzar", resultat que s'atribueix al fet que possiblement en el rol "automatitzar" la interacció home-màquina és més petita, fins al punt que l'individu la pondera com a menys rellevant. La tesi mostra a la gerència que: 1) En el context dels sistemes d'informació, la gestió del rendiment humà requereix potenciar factors dels diversos components (tasca, tecnologia i individu) però que, a més a més, aquests factors estan interrelacionats de tal manera que la intervenció en un factor pot incidir en un altre i ulteriorment en el rendiment. 2) El disseny i la construcció de sistemes d'informació ha d'enfortir factors associats no sols al rol "informatitzar" sinó també al rol "automatitzar" i, en aquest últim rol, s'ha de tenir una cura especial en la definició del nivell d'intervenció de la tecnologia, de manera que se n'aprofitin els avantatges relatius però es complementi amb l'individu. 3) Els efectes, diferenciats segons el rol dels antecedents (qualitat de la informació, qualitat del sistema i nivell d'intervenció) en la utilitat, poden ajudar a establir criteris i prioritats més efectius en les diverses etapes del cicle de vida d'un sistema d'informació.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados