La lectura crítica a la classe de ciències: propostes, dificultats i perfils lectors

• Autores: Begonya Oliveras Prat
• Directores de la Tesis: Conxita Márquez (dir. tes.), Neus Sanmartí i Puig (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: María Pilar Jiménez Aleixandre (presid.), Digna Couso (secret.), Carles Furió Más (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
  • Pedagogía
    • Organización y planificación de la educación
      • Niveles y temas de educación
  • Psicología
    • Psicología social
      • Actitudes
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Critica de textos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  DDD 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • La tesi La lectura crítica a la classe de ciències: propostes, dificultats i perfils lectors estudia les dificultats que té l’alumnat per analitzar críticament la informació que llegeix i com, a través del disseny d’activitats de lectura i la seva implementació a la classe de ciències, l’alumnat pot millorar en aquesta tasca. L’objectiu principal d’aquesta tesi és connectar allò que s’ensenya a l’aula amb el que succeeix a la vida real, i és amb aquesta finalitat que s’utilitzen articles de premsa que tracten continguts científics actuals i d’interès per a l’alumnat per desenvolupar la seva capacitat per comprendre la informació que aporten i valorar-la críticament. A més d’analitzar què comporta ser un lector crític i les dificultats de l’alumnat per validar la informació, s’estudia quins problemes mostren en connectar els seus coneixements escolars a una situació vinculada a la vida quotidiana. Finalment s’estableixen tres perfils de lectors molt diferenciats en funció de si prioritzen el món del paper (la informació escrita), el món del lector (les seves idees) o bé són crítics amb la informació, és a dir, estableixen una negociació interactiva entre el text i els seus coneixements o opinions per tal d’arribar a una interpretació de la informació més consistent i completa. Per portar a terme aquesta recerca s’han dissenyat diferents activitats per a alumnes de 2n, 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat, a partir de notícies de diari que tractaven aspectes de química o física treballats dins el currículum de ciències de secundària i batxillerat: canvi químic, propietats dels materials, cinemàtica, dinàmica i energia. Després que l’alumnat realitzés les activitats a l’aula, es van analitzar les seves produccions escrites. S’ha escollit una mostra àmplia d’alumnat amb nivells socioculturals diversos. Concretament s’han realitzat les activitats en cinc centres diferents. Les activitats han tingut una durada d’entre tres i cinc hores cadascuna, i les han realitzat els mateixos professors i professores que impartien la matèria en cada centre. Es presenten tres publicacions sobre el treball realitzat: en la primera s’expliquen les idees que fonamenten el disseny d’activitats de lectura crítica i se’n mostren dos exemples de realitzades a l’aula. En la segona publicació s’analitzen les dificultats de l’alumnat per llegir críticament articles de premsa. Concretament es justifiquen els Elements de lectura crítica en ciències dissenyats prèviament i en funció d’ells es du a terme l’anàlisi i es valora si es detecten dificultats relacionades amb el contingut de les lectures i el tipus de preguntes que es formulen en les activitats. La tercera publicació analitza quines idees científiques i dades utilitzen els alumnes en la seva argumentació a partir d’un problema plantejat en una notícia de premsa, i si hi ha diferències en funció dels seus coneixement de ciència i edat. La recollida de dades de tota la tesi han estat les produccions escrites de l’alumnat, les quals s’han analitzat a partir de rúbriques. El tractament de dades és bàsicament qualitatiu però en alguns casos s’ha fet tractament estadístics. Les aportacions més rellevants d’aquesta tesi tenen a veure amb el disseny de les activitats de lectura en el marc de les classes de ciències. També és de destacar la identificació de diferents perfils de lectors. Aquests diferents posicionaments, que hem definit com a lector crèdul, lector ideològic i lector crític, ens han informat de la situació inicial de l’alumnat davant d’un text per així poder suggerir estratègies per ajudar a formar lectors crítics.