Modulation of central and peripheral molecular clocks by proanthocyanidins

• Autores: Aleix Ribas Latre
• Directores de la Tesis: Cinta Bladé (dir. tes.), Lluís Arola (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2014
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Andreu Palou Oliver (presid.), María Puy Portillo Baquedano (secret.), Evert M. Van Schothorst (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
  • Ciencias médicas
    • Ciencias de la nutrición
    • Farmacología
      • Fitofármacos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Els ritmes circadians permeten als organismes anticipar-se als canvis mediambientals i adaptar el metabolisme al patró d’alimentació i la disponibilitat d’aliments. De fet, les alteracions del ritme circadià provoquen trastorns del metabolisme com la síndrome metabòlica. Els ritmes circadians es mantenen pel rellotge central que es troba a l’ hipotàlem, tot i que els teixits perifèrics també presenten oscil•ladors circadians . Des d’un punt de vista molecular, el sistema circadià està constituït per gens rellotge que interacciones entre si, formant un cicle de regulació. La senyal més important per sincronizar aquest cicle amb l’exterior, és la llum. No obstant, hi ha altres senyals externes, com els cicle d’alimentació-dejuni i alguns components dels aliments, que també poden actuar sincronitzant el rellotge molecular. Les proantocianidines, que són una subclasse de flavonoides, indueixen una amplia gama d’efectes beneficiosos per la salut, millorant totes les patologies de la síndrome metabòlica. Per lo tant, l’objectiu principal d’aquesta tesi va ser avaluar la capacitat de les proantocianidines per modular el rellotge molecular a nivell central i perifèric, sota condicions estàndard o alterades. Els resultats demostren que les proantocianidines modulen els ritmes de expressió dels gens rellotge al llarg de les 24 hores, tant a nivell central con perifèric, tot i que els seus efectes depenen de si el tractament amb proantocianidines ha set durant la fase de llum o la fase de foscor. A més, els efectes sobre el sistema estan associats a canvis de la fluctuació ciracadiana d’alguns metabòlits importants en plasma, o dels nivells de NAD en el fetge. En conjunt, aquests resultats suggereixen que les proantocianidines podrien promoure els seus efectes beneficiosos sobre el metabolisme a través de la seva interacció amb el sistema circadià.