Identify construction in two bilingual communities. Clashing nationalist discourses
- Autores: Xavier Martín Rubio
- Directores de la Tesis: Josep Maria Cots Caimon (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2011
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Enric Llurda (presid.), Lurdes Armengol Castells (secret.), Tom Koole (voc.), Juan Manuel Sierra Plo (voc.), David Block Allen (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Aquesta tesis analitza en profunditat un seguit d'esdeveniments socials enregistrats en un marc de treball de camp per tal de veure com les persones alhora mostrem i reconstruïm les nostres identitats i ideologies. La tesis està estructurada en tres parts. La primera part consta de tres capítols. El primer comença definint "identitat" des d'un punt de vista postmodern, i també s'expliquen les principals teories del nacionalisme, adoptant un cop més una postura postmoderna. El segon capítol se centra en el concepte "ideologia", que es diferencia del concepte "discurs social", i es teoritza que tan la ideologia com els discursos es perpetuen en les pròpies pràctiques socials en que els humans participem. La segona part del capítol se centra amb un tipus concert d'ideologies/discursos; els que tenen a veure amb el llenguatge. Precisament el llenguatge és el protagonista del tercer capítol, on es mostren dues escoles de pensament i s'adopta la visió que el llenguatge és un constructe cultural no innat. També és fa una crítica dels apropaments cognitivistes al camp de l'Adquisició de Segones Llengües, i es situa la tesis dins la corrent teòrica que lluita perquè la realitat sociopolítica de l'aprenent sigui més tinguda en compte en els anàlisis del processos d'aprenentatge.
La segona part consta de dos capítols, on es descriuen els mètodes usats per recollir les dades i per analitzar-les. El conjunt de dades es varen recollir en dues fases (una primera a Vitoria-Gasteiz durant el curs 2003-2003, i una segona a Lleida durant el curs 2004-2005) amb un apropament etnogràfic (bàsicament entrevistes a alumnes i professors i sessions grupals amb uns quants alumnes). Aquestes dades van ser transcrites i analitzades utilitzant, sobretot, el Membership Categorisation Analysis, una tècnica en que l'analista es fixa en com es construeixen i gestionen categories en les pràctiques socials. El marc analític, però, és l'Anàlisi Crítica del Discurs, que permet a l'analista escollir entre un ampli ventall de tècniques.
La tercera i darrera part consta de quatre capítols. En el primer es descriuen les principals afiliacions nacionals mostrades i negociades pels participants en les dades. El segon analitza la relació entre emocions i decisions lingüístiques, en relació a fets esmentats a les dades i a les preses a les pròpies dades. El tercer se centra en la relació entre l'ús i l'aprenentatge de llengües, i es mostren els efectes que te l'enfocament que prima la gramàtica i la forma escrita sobre l'ús en el procés d'aprenentatge de llengües que no són presents a la societat on viuen els participants. El darrer capítol intenta aglutinar les idees principals dels tres anteriors.
