The Struggle for Meaning: Immigration and Multilingual Talk in an Institutional Setting

• Autores: Eva Codó i Olsina
• Directores de la Tesis: Melissa G. Moyer (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Amparo Tusón Valls (presid.), Hortènsia Curell i Gotor (secret.), Monica Heller (voc.), Joan Pujolar Cos (voc.), Jef Verschueren (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Aquesta tesi analitza la (re)producció de les desigualtats socials a través de lestudi de les pràctiques lingüístiques que sobserven en el servei dinformació duna oficina dimmigració a Barcelona. Es tracta dun estudi interpretatiu que intenta integrar lanàlisi des nivells socials micro i macro.

    El marc teòric adoptat per a la comprensió de lorganització social és crític i es basa en els models de Giddens (1979, 1984), Bourdieu (1991) i Foucault (1984). Pel que fa al nivell destudi de la comunicació cara a cara, es fan servir les nocions de lordre interaccional, de Goffman (1983), el concepte de contextualització, de Gumperz (1982), i les anàlisis tècniques de la interacció social del paradigma de lAnàlisi de la Conversa. Per tal de proporcionar una anàlisi contextualitzada de les pràctiques lingüístiques, sintegren diversos tipus de dades, en concret, interaccions de servei (frontstage), material etnogràfic, comentaris informals sobre el servei (backstage) i entrevistes. El corpus de dades interaccionals està format per vint hores dinteraccions naturals enregistrades en àudio. Els participants en què se centra lestudi són immigrants en situació irregular procedents del sudest asiàtic i servidors locals.

    Lanàlisi de les dades se centra en tres temes principals: les asimetries de coneixement, les relacions de poder i les estratègies lingüístiques i interaccionals mobilitzades pels diferents actors socials per tal daconseguir els seus objectius. La investigació de les asimetries de coneixement, és a dir, de la forma en què la informació institucional es representa discursivament, demostra que la informació que es proporciona és curta, imprecisa i rutinària. La transmissió dinformació sarticula a lentorn dunes quantes paraules clau produïdes sempre en castellà independentment de la competència dels immigrants i que es repeteixen contínuament. El valor informatiu daquestes paraules, especialment del formulaic trámite, que es fa servir per no donar informació rellevant, és extremadament limitat.

    El segon gran tema tractat és el de lexercici del poder. La dimensió institucional de lexercici del poder i del control sarticula a lentorn del conflicte entre lindividu i lestat. A través de la feina individual dels funcionaris, lestat exerceix el seu control social. En aquest sentit, un canvi essencial que es produeix en la política informativa de la institució exemplifica com lexercici del poder social està íntimament vinculat al control estricte sobre la informació. No obstant això, lexercici del poder per part dels servidors també té una dimensió individual molt significativa. Les seves pràctiques revelen que els informadors actuen de manera hegemònica, és a dir, que mantenen i reforcen certes representacions ideològiques de lordre social. Les seves pràctiques de dominació són possibles pels escassos recursos lingüístics en castellà o anglès dels seus interlocutors, i es manifesten en la regulació estricta de lorganització de la conversa, el control de lús de lespai i el temps, i la regimentació estricta dun ordre moral i social a loficina.

    Finalment, lestudi també examina les estratègies discursives utilitzades pels diversos actors socials. Els immigrants fan servir estratègies dincomprensió, que forcen els servidors a clarificar el sentit de paraules clau, estratègies de repte, que posen al descobert les incoherències en la informació proporcionada, i estratègies de crida personal, que intenten canviar la definició relacional de la situació (footing) per aconseguir un millor tracte. Langlès és un recurs clau per als immigrants, però el valor comunicatiu daquesta llengua es veu fortament limitat per motius estructurals i ideològics. Les estratègies dels immigrants no els permeten negociar el significat ni intervenir en el desenvolupament de la interacció, atès que els límits del que és negociable estan establerts a lavançada. Per mitjà destratègies de redefinició de rol, els funcionaris manipulen les expectatives dels seus interlocutors respecte a llurs obligacions professionals. Aquest és un recurs local per eludir qualsevol responsabilitat en lactuació institucional. Altres estratègies es basen en lús delements prosòdics i paralingüístics per tal devitar les queixes dels immigrants. Finalment, lestratègia dacusar el client serveix per contrarestar acusacions darbitrarietat institucional.

    This thesis analyses the ways in which social inequalities are (re)reproduced through the examination of linguistic practices in the information service of a state immigration office in Barcelona. It is interpretive study which attempts to integrate micro- and macro-levels of analysis.

    The approach to the understanding of the macro-societal level is critical, and draws on contemporary social theory, in particular the work by Giddens (1979, 1984), Bourdieu (1991) and Foucault (1984). The detailed analysis of face-to-face communication is based on Goffmans notion of the interaction order (1983), Gumperz concept of contextualization (1982), and the technical analyses of talk-in-interaction undertaken by Conversation Analysts. To provide a contextually-rich account of participants linguistic practices, this thesis integrates differents types of data. It considers frontstage interactional data, ethnographic material, backstage comments and interviews. The corpus of interactional data consists of twenty hours of audio-recorded naturally-occurring service communication. The participants this study focuses upon are unregistered immigrants from South East Asia and local officials.

    The analysis of the data centres around three major themes: asymmetries of knowledge, relations of power, and the linguistic and interactional strategies mobilised by the different social actors to achieve their goals. The investigation of asymmetries of knowledge, that is, the ways in which institutional information on the procedure is represented discursively, shows that the information provided is generally short, vague and routinised. The process of information exchange is articulated around a few pivot words, which are always uttered in Spanish irrespective of immigrants command of the language and which get repeated over and over again. The information value of these words, especially the tokenistic trámite, which is used when no meaningful information can be provided, is extremely limited.

    The second major theme addressed is the ways in which power is exercised. The institutional dimension of power and control is best understood by examining the conflict between the state and the individual. It is through the work of individual bureaucrats that states exercise social control. In that sense, a crucial change in the institutions policy for providing information exemplifies the ways in which the exercise of social control is intimately bound up with the ways in which information is (not) provided. But there is also an important individual dimension to bureaucrats exercise of power. Their practices reveal that officials proceed in hegemonic ways by sustaining and reinforcing certain ideological representations of the social arena. Their practices of domination exploit their interlocutors limited abilities in Spanish or English and are manifested through the ways in which they regulate conversational organisation, monitor immigrants use of time and space, and regiment a social and a moral order in the office.

    Finally, the study concentrates on the discursive strategies used by the different social actors. Immigrants employ strategies of incomprehension to force bureaucrats to clarify the meaning of key words, strategies of challenge to expose inconsistencies in the information provided, and strategies of personal appeal to change the footing of the interaction and get a more favourable treatment. English is key resource for them, but at this particular site, its communicative value is limited because of structural and ideological reasons. Immigrants strategies do not allow them to negotiate meaning or intervene in the unfolding of the interaction. The limits of what is negotiable are established beforehand. Through their strategies of role redefinition, bureaucrats manipulate their interlocutors expectations with regard to their professional role. This is a local resource to justify lack of accountability. Other strategies hinge on the use of prosodics and paralinguistics to pre-empt immigrants challenging moves. Finally, the strategy of blaming the client is used to counter accusations of institutional arbitrariness.