La tecnologia a les classes de ciències de secundària: anàlisi dels processos de canvi en el professorat

• Autores: Carme Grimalt Álvaro
• Directores de la Tesis: Roser Pintó (dir. tes.), Jaume Ametller (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Mateo Andrés (presid.), Digna Couso (secret.), Mercè Gisbert Cervera (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Didáctica de las Matemáticas y de las Ciencias
• Materias:
  • Pedagogía
    • Organización y planificación de la educación
      • Niveles y temas de educación
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • En aquesta tesi es pretén realitzar una perspectiva dels usos de la tecnologia a l’aula de ciències de secundària així com establir la seva relació amb les creences del professorat. La tesi s’articula al voltant de tres estudis. L’Estudi I es basa en la realització d’una enquesta al professorat de ciències de secundària dels centres participants del programa EduCAT1x1. L’anàlisi de les dades recollides es basa en procediments de l’estadística descriptiva i l’estadística inferencial. Els resultats revelen un ús considerable dels dispositius de l’equipament 1x1 –en especial de la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Aquests dispositius, però, s’emprarien emulant l’ús d’eines ja existents i per a l’atenció a les necessitats del propi docent. En paral·lel, s’estableixen relacions entre els usos del professorat, les seves creences i la durada i el contingut de les activitats formatives en les que han participat. L’Estudi II es basa en observacions d’aula de 10 docents i entrevistes posteriors. L’anàlisi de les dades recollides parteix d’un paradigma qualitatiu. En base a una aproximació socioconstructivista al fenomen educatiu i emprant la Teoria de l’Activitat s’identifiquen contradiccions associades als sistemes de l’activitat dels docents. Es discuteix la relació d’algunes de les creences del professorat en els usos observats com, per exemple, l’autoeficàcia percebuda pels propis docents i l’existència d’una dicotomia accés – creació entre la tecnologia i altres eines tradicionals. Finalment, l’Estudi III es basa en observacions d’aula i entrevistes posteriors a 6 docents –que ja van participar de l’Estudi II- dos cursos després de les primeres observacions i entrevistes. L’anàlisi de les dades es basa en la Teoria de l’Activitat per a posar de manifest les diferències que s’observen en el sistema de l’activitat de cada docent. S’identifiquen i es discuteixen el paper del context educatiu i la identitat professional i personal com a possibles factors motivadors de canvi. Igualment, també es descriuen i discuteixen diversos processos de reconceptualització de les eines emprades que s’identifiquen en els docents i el seu paper en els processos d’introducció de la tecnologia. Els resultats dels tres estudis permeten discutir alguns dels elements del procés d’introducció massiva de dispositius a les aules i el seu impacte en l’educació científica.