Ha sido reseñado en:
Anxo Serafín Porto Ucha (res.), Raquel Vázquez Ramil (res.)
Sarmiento: Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación, ISSN-e 2659-9589, ISSN 1138-5863, Vol. 22, 2018, págs. 269-271
IHE. Secretaría de la revista (res.)
Índice Histórico Español, ISSN 0537-3522, Nº. 6 (Novedades bibliográficas junio 2019), 2019
"Giner i la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya: cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915)"
Eugenio Manuel Otero Urtaza (res.)
Historia y Memoria de la Educación, ISSN-e 2444-0043, Nº. 10, 2019, págs. 635-645
Vilafranca, I. y Vilanou, C. (eds.). "Giner i la Institución Libre de Enseñanza des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)": Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, pp. 280
Laura Fontán de Bedout (res.)
Bordón: Revista de pedagogía, ISSN-e 2340-6577, ISSN 0210-5934, Vol. 71, Nº 4, 2019, págs. 171-172
Vilafranca Manguán, Isabel y Vilanou Torrano, Conrad (eds.). "Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)": pórtico de Montserrat Payà Sánchez, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona [Colección Pedagogías ub], 2018, pp. 280
Karina Rivas (res.)
Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN-e 2386-3846, ISSN 0212-0267, Nº 38, 2019, págs. 431-434
Vilafranca, I. & Vilanou, C. (eds.). "Giner i la Institución Libre de Enseñanza des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)": Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2018. pp. 280
Èric Ortega (res.)
Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 25, 2019, págs. 401-405
Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza van representar un motor de canvi pedagògic sense precedents a l’Estat espanyol. Considerat un dels intel·lectuals més importants del segle XIX, Giner va tenir una presència constant a Catalunya, que va deixar empremta en el moviment de renovació educativa i cultural de les primeres dècades del segle XX, i sobretot en els estudis de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Els autors d’aquesta obra aprofundeixen en aspectes il·luminadors com ara el ressò de les public schools britàniques en l’ambient institucionista i el seu esperit col·legial, tutorial i esportiu; el nomadisme pedagògic i el culte a la natura que inspiraven les excursions per la serra de Guadarrama; l’estètica panteista i romàntica de Giner, i les seves relacions amb Machado i Gaziel; els ponts de diàleg entre Catalunya i Madrid, i, en especial, la influència educativa i editorial al Principat, estroncada pel franquisme, que va clausurar la Institución i va empresonar els mestres que s’hi havia format.
págs. 19-30
Vidas y silencios en Francisco Giner de los Ríos y Antonio Machado. La filia poética de la pedagogía
págs. 31-55
págs. 57-73
Paisatge i pedagogia: Francisco Giner de los Ríos vist per Gaziel
págs. 75-88
Actualidad del pensamiento de Giner: el clima moral y la educación en valores
págs. 89-100
págs. 101-126
El deixant institucionista a Catalunya: Isabel Vilà Pujol (1843-1896) i Maria dels Àngels Ferrer Sensat (1904-1992), due figures notables de la pedagogia catalana
págs. 127-149
Las ediciones de la Pedagogí universitaria (1905) de Giner: la colección "Manuales Soler", una iniciativa editorial barcelonesa
Raquel Cercós i Raichs, Xavier Laudo Castillo, Conrad Vilanou Torrano
págs. 151-189
págs. 191-208
Hermenegildo Giner de los Ríos: l'empremta institucionista d'un pedagog i polític a Barcelona
págs. 209-228
págs. 229-248
Del marquès de Lozoya a Josep Maria Junoy: una resposta estètica al krausisme
págs. 249-280
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados